Nota: 9,5 sobre 10
El Gran Teatre del Liceu ens ofereix fins el 8 de juliol una de les òperes italianes més belles i conegudes de tots els temps: La Bohème de Puccini. Des que el 10 d’abril de 1898 es va estrenar al Liceu fins al moment s’ha representat 257 vegades.
Puccini, nascut el 1858, és l’autor d’òperes tan famoses com Manon, Tosca, Madame Butterfly o Turandot. Tot i que era un compositor força eclèctic, se’l pot considerar com un dels representants del verisme (corrent operística que retrata amb duresa la vida quotidiana de les capes més baixes d’Itàlia). Per aquest motiu, tots els seus personatges són reals, de carn i os.
Una òpera a Barcelona perfecta pels pocs habituats al gènere: La Bohème
L’acció se situa en l’any 1830 (en aquesta versió 100 anys més tard) al Barri Llatí de París, centre de la vida bohèmia d’artistes i poetes que lluiten per obrir-se camí en el món artístic i intel·lectual de la capital francesa. Quatre joves artistes comparteixen unes miserables golfes. Les privacions i la gana no minven les seves ganes de viure, d’enamorar-se i de fruir amb alegria dels bons moments que se’ls presenten”.
La Bohème es divideix en quatre quadres. El primer transcorre la nit de Cap d’Any a les golfes del barri de Montmartre. Neva i fa fred. El poeta Rodolfo i la brodadora Mimí es coneixen i s’enamoren perdudament. En el segon, la coqueta Musetta i el seu examant Marcello es troben al bar Momus i reprenen el seu amor. En el tercer, Rodolfo i el seu amic Marcello parlen de l’amor i de la gelosia, del motiu pel qual s’ha de separar de Mimí i de la malaltia d’aquesta (que ella desconeix). En el quart es reuneixen els dos amants abans que arribi el final. Si heu vist el musical Rent reconeixereu fàcilment l’argument perquè està basat en aquesta òpera.
La fragilitat de l’amor entre Mimí i Rodolfo és el fil conductor d’aquesta magnífica òpera que també ens parla de la joventut, de l’alegria de viure (com dirien els francesos “la joie de vivre”), de la felicitat inconscient del present, del dolorós descobriment que la vida és finita i que l’amor no pot superar-ho tot, de l’amistat i la companyonia, de la gelosia, la malaltia, la mort ….
La qualitat vocal de tots els cantants és esplèndida però destaquen especialment les veus de Mimí (Tatiana Monogarova) i Rodolfo (Matthew Polenzani). El duet inicial i final dels dos protagonistes són d’un lirisme difícil d’expressar en paraules, s’han d’escoltar. L’amor i la tendresa envaeixen l’espai escènic i s’estenen per la sala fent-nos posar la pell de gallina. L’ària de Musetta (Nathalie Manfrino) en l’escena del cafè Momus, a ritme de vals, també és digna de menció.
Puccini aconsegueix caracteritzar els seus personatges a través de la música que interpreten, especialment els femenins que són molt més convincents que els masculins. El cant de la dolça Mimí és totalment diferent del de la frívola i coqueta Musetta.
Sorprèn agradablement l’escenografia a càrrec d’Isabella Bywatter. Els elements de l’escenari pugen, baixen, giren i es capgiren, com un trencaclosques, per convertir-se en les golfes on viuen els quatre artistes, en el punt de trobada de la vida bohèmia parisenca (el cafè Momus) o un carreró als afores de París. Per aconseguir que tot funcioni com un rellotge de precisió, els operaris del Liceu es camuflen entre els artistes i passen desapercebuts. El vestuari s’ha adaptat a l’època (1930) en què es desenvolupa aquesta versió de l’obra.
El públic habitual del Liceu és molt expressiu i no acostuma a fer compliments. Estimen la música i ho demostren (o no) amb la intensitat dels seus aplaudiments. En aquest cas va quedar clar que aquesta interpretació de La Bohème – produïda per la prestigiosa English National Opera – els va agradar … i molt.
La frescor de la música que convida a l’alegria i la durada de la representació (només 2h) converteixen La Bohème en una peça ideal per a aquelles persones que no solen escoltar òpera.
Si no teniu ocasió d’anar al Liceu, podeu veure la retransmissió de La Bohème el proper 8 de juliol gràcies al Liceu a la fresca, una altra de les encertades iniciatives que – com la del “seient secret” o “l’artista respon” – impulsa la direcció del Liceu per apropar l’òpera a tothom. L’any passat ja vam poder veure La Traviata de Verdi a les platges de Barcelona.
No ho oblideu, el 8 de juliol a les 22h teniu una cita musical per gaudir de La Bohème en pantalla gegant. És gratuït!
- LA BOHÈME de GIACOMO PUCCINI
- Basat en Scènes de la vie bohème d’Henri Murger. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica
- Direcció musical: Marc Piollet
- Producció: English National Opera
- Cantants (de la funció del 22 de juny)
- Mimí – Tatiana Monogarova
- Rodolfo – Matthew Polenzani
- Musetta – Nathalie Manfrino
- Marcello – Artur Rucinsky
- Orquestra simfònica i cor del Gran Teatre del Liceu. Cor Vivaldi-petits cantors de Catalunya
