Fuente imagen: El Periódico
Nota: 9 sobre 10
Aquesta setmana s’estrena a la Sala Gran del Nacional La bona persona de Sezuan, una de les grans obres del segle XX. Oriol Broggi dirigeix aquest text de Bertolt Brecht que ens parla de la bondat i com pot ser difícil de dur-la a terme enmig d’una situació de misèria i necessitat.
La fusta i la música com a marc d’un quadre bellíssim a La bona persona de Sezuan
L’escenari tapat per una tela enorme i tot d’instruments a banda i banda se’m presenten com un bon presagi. Tot començar, els actors i actrius destapen l’escenografia que a primera vista és senzilla i austera. Vaig errada, durant l’obra el joc de canvis, d’obrir i tancar fustes, de moure elements, em demostrarà la versatilitat de la mateixa.
El bon gust de les formes del decorat, l’atrezzo i el vestuari, et transporten a un poble que tant podria ser xinès com no, ja que sovint té una estètica més occidental. Es contextualitza en un passat o, ben mirat, potser no tant. I es que el que explica “La bona persona de Sezuan” és atemporal i extrapolable a qualsevol part del món, i això s’ha sabut mostrar visualment al cent per cent.
Una gran feina d’interpretació a La bona persona de Sezuan
Els actors i actrius fan una feina espectacular, creant escenes corals amb una dinamisme deliciós. La música en directe és idònia, a més els actors i actrius dialoguen amb la banda convertint-la, així , en un personatge més. De fet aquesta té una part molt important en la narració de la història, totalment necessària pel desenvolupament del text.
Tots els personatges estan molt ben definits i pràcticament tots els papers criden l’atenció, per petits que siguin. La feina col·lectiva és tan coordinada i flueix d’una manera tan natural, que realment és un plaer veure totes les escenes esbojarrades del poble, els moments en els que gairebé tot l’elenc es troba a sobre de l’escenari.
La Clara Segura construeix una Shen Te que desperta tant d’amor, que no pots més que morir de ràbia quan veus com el món se n’aprofita d’ella. El personatge alegre i tendre contrasta amb el cosí, que esdevé una construcció ben còmica. És un personatge principal amb una força i un atractiu tan gran, que no et deixa perdre el fil ni un sol moment.
Fins on han d’arribar les bones intencions?
Tota l´obra gira entorn a les bones intencions i com ser bona persona sembla pràcticament impossible a un lloc com Sezuan. Però com ja deia abans, parlem de Sezuan com podríem parlar de qualsevol altre lloc i moment.
Bertolt Brecht ens posa davant d’un debat complicat: és possible ser bona persona i sobreviure en un entorn difícil? Dubto que hi hagi una resposta rotunda sense entrar en matisos. El que sí tinc clar és que ens trobem davant d’una peça que ens farà pensar en tot això i, a més, ho farà d’una manera fidel i neutra.
“La bona persona de Sezuan” no ens vol donar respostes, ens presenta els fets i ens deixa pensar per nosaltres mateixes.
