Crítica: La Família Addams, una comèdia musical de Broadway

Nota: 9 sobre 10

L’espectacle La Família Addams és un musical de cap a peus, una joia del entertaiment divertida, dinàmica i molt ben feta. On els personatges creats per l’il.lustrador Charles Addams cobren vida sota la direcció d’Esteve Ferrer i la producció de LetsGo Company al Teatre Coliseum de Barcelona.

El context del musical La Família Addams 

L’obra feta a Broadway el 2010, ha sigut la referència del nou muntatge espanyol. Tot i estar basada en el text original del llibre de Brickman i Elice i utilitzar la música d’Andrew Lippa, el productor de l’espectacle, Iñaki Fernández, afirma que la seva versió «és totalment nova».

S’ha agafat el text, la idea original i la música i l’han transformat en una versió més lleugera i menys barroca que l’original, adaptant-la a la nostra idiosincràsia, on els acudits són molt propers a la cultura del país.

Sobre l’escenari

20 artistes sobre l’escenari donen vida als éssers estranys que habiten a la gran mansió, una família d’aparença terrorífica però tendra i divertida en el fons. En el món dels Addams sentir dolor els fa feliços i la mort i el patiment son signe de benestar, però així i tot la família està a punt d’enfrontar-se a un malson que no saben com acabarà…la seva filla es fa gran i sembla que s’ha enamorat…

El repartiment del musical La Família Addams

El repartiment és de luxe amb Carme Conesa en el paper de Morticia i Xavi Mira en el de Gómez com a pares. Les seves veus i interpretacions són impecables, com ho és la gran cantant i actriu Lydia Fairén (jove barcelonina amb molt de talent) que encarna el paper de Miércoles i com també ho és l’actor i cantant Frank Capdet en el paper de Fétido, que borda la seva interpretació de germà llunàtic de Gómez.

Qüestions artístiques i tècniques

L’espectacle consta de cançons amb lletres ben trobades que sumen a la narració de la història però que no aconsegueixen quedar-se retingudes a la nostra memòria (per bo i per dolent), un maquillatge, una perruqueria i un vestuari acord amb la intenció de barrejar terror i divertitmento, una escenografia acurada, juganera i elegant, i una il.luminació molt encertada.

L’aposta és clarament guanyadora pel gran equip tècnic, artístic i per la mà prodigiosa del seu  director Esteve Ferrer. El que és més fluix en el muntatge són les coreografies, que no llueixen ni tampoc fan lluir els personatges principals ni als ancestres (fantasmes atrapats a la mansió) i el personatge de l’àvia que tot i ser ple d’energia, no està ben definit.

Recomanació

Però per aquestes petites coses no deixeu de perdre l’oportunitat de veure aquest musical. Si voleu anar a passar una molt bona estona ara que s’apropa la tardor i és època de recordar els esperits, La Família Addams és el pla ideal.