Nota: 7,5 sobre 10
La Companyia Ensemble ens porta a un món on la realitat més dura i més actual es barregen amb un món màgic. On el nostre món, el nostre avui i ara, es barregen amb un món que sembla sortit del Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare.
La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla, màgia i realitat
Per començar, un follet de la sort ens parla de la seva feina, de les seves aspiracions, de les seves ambicions, de protocols d’actuació, dels seus caps… sí, es veu que al món màgic també hi ha jerarquia i protocols… el món màgic es difumina i ens trobem en un procés de selecció de feina, on compartim espai i il·lusions amb Alberto Peres Pérez (la primera amb S, la segona amb Z) i amb un altre candidat que ens demostren que el llenguatge ha de ser molt acurat per poder expressar el que volem… o els diàlegs es converteixen en converses surrealistes, on un 6 no és el 6, on podem arribar a dubtar del que tenim i del que som.
Superada la fase surrealista, més o menys arrenglerada per l’atabalat follet de la sort… que, de sort, en té ben poca… passem a una nova fase de selecció. I torna a aparèixer un surrealisme que, en aquest cas, és àcid i molt agre. Les coses tenen un nom, però si un no sap el significat de les paraules en cada context, es pot convertir en una mena d’analfabet.
Superada la fase de selecció… ens trobem en un món on els treballadors són peces fàcilment canviables i on cadascú percep la sort de manera diferent. El pobre follet de la sort no se n’acaba de sortir… no té gens d’èxit… queda clar que no anirà a Las Vegas.
Teatre i improvització a BARTS
Míriam Bartés, Pol Forment, Alberto Trejo i Héctor Vidondo aconsegueixen combinar teatre de text i improvisació, per crear un muntatge que fa riure molt, ens fa participar molt, i ens fa sentir molt còmodes, però que ens fa pensar en la duresa del moment de buscar feina…
Un moment en què sabem que ens trobarem gent honesta, però que també ens podem trobar gent que jugarà amb nosaltres, amb les nostres il·lusions, amb les nostres ambicions… un moment on ens caldria tenir al costat un follet de la sort que no sigui un follet en pràctiques, perquè necessitem tota l’ajuda del món, del món real i del món màgic.
La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla, a la Sala Barts, és una comèdia molt agra. Riurem perquè, en molts moments, ens sentirem indeficats amb els personatges i les seves desventures… i sortirem amb un somriure a la boca pensant que, potser, el nostre follet de la sort es posarà les piles i ens donarà aviat una bona empenta.
