Nota: 9 sobre 10
Les Mamies, al Maldà, és… dansa… però també és teatre… però també és mim… és comèdia i és drama. És una peça curta que sap combinar molts elements de forma molt encertada.
Joséphine i Madeleine són dues àvies que viuen juntes, amb les seves plantes, la seva ràdio, la prensa, els records… Les dues han arribat a una simbiosi singular en la seva relació quotidiana: es cuiden l’una a l’altra, s’amanyaguen, es protegeixen… es compenetren en tot, fins i tot en els moviments més rutinaris.
La ràdio els porta la veu de l’exterior. I elles l’escolten amb delit. Una radio que emet música rere música, i Joséphine I Madeleine ho aprofiten per convertir la seva rutina en un musical de petit format que interpreten cada dia a casa seva. Un ús del llenguatge i de la música que sembla tenir reminiscències de Jacques Tati.
Anna Castells i Alice Sorin, sota la dirección d’Iona Balcells, interpreten les dues àvies, amb una delicadesa molt gran. En el muntatge hi ha molt d’humor, però en cap moment hi apareix la burla. Els moments més dramàtics están tractats sota un vel de melangia que ens fan venir ganes de saltar a l’escenari i abraçar ben fort les dues àvies.
El vestuari està molt ben aconseguit. Són dues àvies que conserven un estil que es veu desfassat, però que saben anar còmodes.
L’escenografia va evolucionant amb el pas del temps. La imatge final ens colpeix amb duresa: ens recorda les imatges de refugiats fugint, amb tot el que tenen a sobre. Les Mamies ens miren, amb pena, però amb decisió. Elles están juntes i seguiran juntes.
Les Mamies és una peça deliberadament curta. I és una decisió molt intel·ligent. El muntatge no necessita res més, no li cal més temps, ni més escenes, ni més paraules…
Les Mamies, al Maldà, és un trencaclosques fet de moltes peces que ens ha fet emocionar. MOLT. Esperem que tornin aviat per poder tornar a gaudir d’aquest muntatge.
