Nota: 10 sobre 10
A Les veritables aventures de Don Quichotte de la Mancha, hi trobem una magnífica adaptació del text del Quixot, feta per Philippe Soldevila. Un text que, d’entrada, sempre impressiona i en Philippe Soldevila ha aconseguit donar-li vida, i li ha tret aquella pols que semblava que s’havia acumulat sobre el text, durant tots aquests segles. La seva direcció hi afegeix energia i vitalitat.
Un Don Quichotte que es desdobla i es triplica damunt de l’escenari, entre actors i titelles. Un món que es mou entre la realitat de Don Alonso, el món virtual de les xarxes, el món de les titelles, la nostra actualitat… En aquest muntatge, saltem de realitat en realitat, com qui fa salts en el temps, i no ens sembla estrany.
La narració de l’obra és com una maquina molt ben engreixada, que funciona perfectament i on no hi trobem cap peça que grinyoli. Ni els anacronismes que hi ha no ens fan mal d’ulls, ja que estan utilitzats amb molta intel·ligència, no desentonen i ens fan riure.
Víctor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille, i Nicola-Frank Vachon passen de ser alguns dels personatges del llibre, a ser parts integrants de les titelles, perquè en això també hi tenen molta gràcia: no són uns titellaires que fan ballar titelles, s’integren amb elles. I les titelles es fan grans damunt l’escenari i mostren una gran expressivitat.
El vestuari, senzill, aconsegueix identificar cada personatge amb pocs canvis. No cal res més. L’escenari, una platja, amb les seves casetes… no és ni del temps de Don Quixot, ni del nostre… un altre anacronisme I tampoc no desentona.
Les veritables aventures de Don Quichotte de la Mancha és un muntatge deliciós que cal anar a veure. Que s’ha d’anar a veure. Una aproximació desenfadada i plena de frescor a un clàssic que ens fa venir ganes de capbussar-nos de nou en el llibre.
Al Teatre Almeria, amb Les veritables aventures de Don Quichotte de la Mancha, hi trobareu teatre del bo, teatre que ens atrapa i ens el fa estimar més.
