Crítica: «L’èxit de la temporada» al Coliseum

Crítica:

Consulta la cartellera teatral de Barcelona

[usr 3 img=»03.png»]

Per fi, després de topar amb uns quants entrebancs -com tots els espectacles d’aquest últim any- s’estrena al Coliseum L’Èxit de la temporada, la nova obra teatral de la productora El Terrat,  que s’inclou dins dels esdeveniments de celebració dels seus trenta anys.

L’èxit de la temporada és una obra de creació nova 100%, contemporània i de producció catalana i compta amb un equip de professionals molt explosiu i potent; dirigida per Enric Cambray i Israel Solà i interpretada pels reconegudíssims Sílvia Abril, David Fernández, Fermí Fernández, Oriol Grau, Mònica Macfer, Mònica Pérez, Jordi Rios i Alba Florejachs.

L’Èxit de la temporada, l’obra que celebra els 30 anys d’El Terrat

Aquesta obra parla del pas del temps i del retrobament de l’amistat, que no sempre és fàcil ni es pot fer efectiu, quan la vida ha anat passant i les circumstàncies ens han anat canviant i transformant, en alguns casos, en persones que no pensàvem que seríem.

El Terrat, com sempre, manté un to de comèdia, però, cal dir, que no és el to histriònic i exultant que esperàvem. Probablement el fet de trobar-nos amb un elenc d’actors tan encasellats en una sèrie de personatges còmics, que ens han fet riure durant molts anys, ens fa esperar una comèdia de caure’s de la cadira i, tot i que té moments pletòrics de partir-se de riure, no riem ni des del principi, ni fins al final, ni tanta estona com havien decidit les nostres expectatives que ho faríem.

Grans actors i molt estimats

La interpretació d’absolutament tots els actors ens ha semblat de treure’s el barret, no ens han decebut gens en aquest sentit, i la direcció de l’obra també mereix tota la nostra admiració.

Si n’hem de fer una crítica, però, la faríem relacionada amb l’argument, ja que ens deixa un regust un pèl agredolç i no hi estem acostumats amb aquests noms al darrere (i al davant).


  • El que més m’ha agradat: els moments que compartim riures explosius, actors i públic (perquè ells tampoc se’n poden estar).
  • El que menys: el to amarg, venint del Terrat, costa.

Crítica:

Laia Ruiz Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *