Nota: 9 sobre 10
Llach Poeta, a la Badabadoc, és un recital de poesia que són les cançons de Lluís Llach.
Joan Berlanga recita les lletres de les cançons de Lluís Llach amb molta sensibilitat, convertint la música de la cançó en paraula despullada. Ell hi posa els accents i marca la força de cada frase.
“Més lluny, heu d’anar més lluny….”
Albert Flores hi posa el piano. Un piano que acompanya la veu, o omple alguns espais de silenci. Un piano discret, que sempre es queda en segon pla, però que acompanya la veu i les seves modulacions.
Llach Poeta és un espectacle íntim a la Badabadoc
Tant l’Albert Flores com en Joan Berlanga aconsegueixen que l’espectacle sembli destinat a cadascun dels espectadors per separat, com si només hi hagués una persona a platea.
La selecció és variada, però prou coneguda, i el públic va resseguint les paraules i la música de Llach mentre escolta la veu i el piano.
“I si, d’un trist atzar, m’aturo i caic a terra…”
Abril 74, La Madame, No és això companys, Llibertat, La Mula, El meu país és tan petit, Itaca, I si canto trist, El núvol blanc…
El vestuari, fosc, dona molta visibilitat a la cara i les mans dels dos intèrprets. La il·luminació va de l’un a l’altre, donant més rellevància a la música, a la veu, o a totes dues coses.
“Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis…”
Llach Poeta, a La Badabadoc, és un espectacle on la paraula pren tota la força i la música se’ns fica al cap sense que ens n’adonem.
“És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això… “
