Nota: 9 sobre 10
El TNC ens ha fet un regal perquè Lo Speziale (l’Apotecari) és una obra tan lleugera i divertida que surts de la sala amb la sensació que la vida és bonica i això -amb el vent de tramuntana que bufa – és molt d’agrair. Llàstima que només s’hagi representat tres dies.
Aquesta òpera bufa composada per Joseph Haydn i Carlo Goldoni ens narra les peripècies d’un divertit quadrat amorós en què un apotecari d’edat avançada es disputa els favors de la jove Grilletta amb dos rivals molt més atractius: un jove ric i el seu auxiliar farmacèutic.
Una òpera bufa arriba al TNC: Lo Speziale
La coqueta Grilletta (Marina Zyatkova) juga a l’estira i arronsa amb els seus pretendents. Defuig les propostes amoroses del seu madur protector, l’apotecari Sempronio (Piotr Micinski); s’escapoleix hàbilment del persistent enamorat Volpino (Virpi Räisänen) i aconsegueix finalment els favors del seu preferit Mengone (Alvaro Zambrano) amb qui, com és d’esperar, acaba emparellada. El final és del tot previsible.
En aquesta versió, l’acció no se situa a Venècia com en l’original sinó en un punt sense concretar de la carretera on la figura central és un dels cotxes italians més populars dels 50, un Fiat Cinquecento (semblant al nostre estimat sis-cents) que es converteix en una farmàcia ambulant i també en un personatge més de l’obra.
El Cinquecento es converteix en el cinquè personatge de l’obra
L’utilitari és una divertidíssima barreja de calaix de sastre, l’Hotel de los Lios dels germans Marx i la família Ulises del TBO (aquesta referència va adreçada només a aquells que ja han superat la cinquantena). Un encert total que provoca les rialles del públic i que ens ofereix esbojarrades escenes com la de la dutxa del madur apotecari. No vaig parar de riure en tota l’estona.
El vestuari, a càrrec de Jorine van Beek, reprodueix el de l’època. Colors llampants i formes exagerades. És digne de veure Sempronio amb vestit de bany a ratlles, xancletes, ulleres de sol i tovallola així com les disfresses d’àrab dels pretendents que es disputen l’atenció de Grilleta i es confabulen en contra de l’apotecari.
A diferència del que sol passar en altres òperes, l’orquestra no està en el fossat sinó compartint escenari amb els cantants. Segons paraules de la directora d’escena Eva Buchman “Volíem que els músics treballessin en el mateix espai que els actors”. Aquesta disposició en un únic pla escènic ens permet veure més d’a prop com toquen els músics que, fins i tot, en algun moment interactuen amb els actors.
Cantants i músics comparteixen el mateix espai escènic
L’òpera composada per Haydn i llibret de Carlo Goldoni – que es va estrenar el 1768 al teatre del Palau Esterházy – està esplèndidament interpretada per l’OBC – Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la destra batuta de Jan Willen de Vriend, director convidat de l’OBC.
D’aquesta peça destaquen els abundants diàlegs que la fan entenedora, àgil i fàcil de seguir (amb l’ajut de les pantalles on es pot veure sobreimpresa la traducció de l’italià). Això, sumat a les divertides escenes, la converteixen en una peça molt recomanable per aquells que no estan acostumats a l’òpera o pensen que són solemnes i avorrides (no ens enganyem, en alguns casos és cert). Peces com Lo Speziale o L’elisir d’amore de Donizetti – que encara podeu veure al Liceu – demostren que també poden ser divertides.
Potser els més puristes la trobaran fluixa o qüestionaran la qualitat vocal d’alguns dels cantants però jo m’estimo més fer una valoració conjunta, com a espectacle que uneix teatre i música en una única peça. Des d’aquest punt de vista, he de dir que el resultat és excel·lent.
La coincidència en el temps i l’espai (sala petita i sala gran respectivament) de dues obres tan dispars com la dura i violenta obra de Sarah Kane Blasted (Rebentats) i la divertida òpera bufa que ara comento Lo Speziale permet adonar-nos de la sort que tenim.
Pels aficionats al teatre és un luxe tenir a l’abast una programació tan diversa, eclèctica i agosarada com la que ens ofereix el TNC. Gràcies !
Dades tècniques de LO SPEZIALE – Sala Gran TNC
- Autoria: Joseph Haydn i Carlo Goldoni
- Direcció musical: Jan Williem de Vriend
- Direcció escènica: Eva Buchman
- Orquestra: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC
- Repartiment:
Piotr Micinski, Sempronio (baix)
Virpi Räisänen, Volpino (mezzasoprano)
Alvaro Zambrano, Mengone (tenor)
Marina Zyatkova, Grilletta (soprano)
