La Mar com a mare cruel i també amorosa, serà el marc escollit per Dagoll Dagom, per la nova i eclèctica proposta de dansa, música i teatre, que arribarà al teatre Poliorama de Barcelona, a finals de setembre d’aquest any.
Un Shakespeare gairebé no interpretat mai a «Maremar» de Dagoll Dagom
Basada en una de les darreres novel·les de Shakespeare, és una adaptació de Pèricles, Príncep de Tir, una de les obres menys conegudes, menys representades (no s’ha fet mai a Catalunya ni a l’Estat Espanyol). També és una de les més polèmiques, en referència a l’autoria, ja que es creu que té com a coautor l’escriptor George Wilkins.
Serà la primera vegada que els Dagoll Dagom, amb els més de quaranta anys de carrera a l’esquena, amb espectacles tan coneguts com Mar i Cel, El Mikado, i Scaramouche, l’últim musical de la companyia, que va guanyar sis Premis Butaca al 2017, s’embarquin en una obra de William Shakespeare.
Maremar ens apropa a la crua realitat dels camps de refugiats
Segons el director de la companyia, Joan Lluís Bozzo, Maremar és una aventura èpica, de tints clàssics, que s’assembla a la L’Odissea d’Homer, i que transcorre per divuit escenaris geogràfics situats al mediterrani, tots ells “punts calents” de conflicte en l’actualitat. Entre ells, hi figura l’illa de Lesbos, que acull en l’actualitat a milers de refugiats que provenen del conflicte sirià.
La protagonista, és una noia refugiada que cerca als seus pares desapareguts. Un personatge mitològic, serà el que li explicarà la història de Pèricles, Príncep de Tir, per tal de que recuperi l’esperança, i pugui sortir de la foscor del seu drama. Maremar, segons Bozzo, permet fer una reflexió sobre el que representen els camps de refugiats, on el patiment per la pèrdua de vides i de llars és, malauradament, una constant.
Un espectacle coral arriscat
La música de l’espectacle, estarà basada en cançons de Lluís Llach, tornant d’aquesta manera, als inicis de la companyia, on ja va col·laborar en Nocturn per Acordió (1975), juntament amb Ramon Muntaner. Segons el director musical, Andreu Gallén, no es reproduiran les cançons de Llach, en un estil de musical “purament”, sinó que serà una interpretació molt lliure d’aquestes, amb el vist i plau del propi Llach. La dansa, i el text teatral, segons l’equip, estaran al mateix nivell que la música.
No ens desvelen però, tots els títols de les cançons de Llach, només algunes, entre les que destaquen El Cant de l’Enyor, Maremar, Cançó a Mahalta, Abril 74, Núvol Blanc, I si canto trist, entre d’altres. Tampoc es tracta, segons el mateix Gallén, d’un homenatge a Llach, sinó que les cançons formaran part de la banda sonora de l’espectacle.
Ariadna Peya, a càrrec de la direcció coreogràfica, ens explica, com la dansa tindrà un paper fonamental, en la manera d’explicar l’acció. Segons afirma, es tracta d’un espectacle de creació arriscat, on totes les disciplines s’uneixen de manera orgànica, i amb el mateix protagonisme.
Nou joves intèrprets que trauran tot el suc al seu talent
Els intèrprets, son nou joves actrius i actors, en un treball coral, i exigent, ja que han d’interpretar més de trenta personatges al llarg de la funció, a més a més de ballar, cantar i recitar el text. Inclús segons ens avança Andreu Gallén, els actors tocaran instruments, i cantaran a capella, amb un protagonisme molt destacable de la percussió.
Roger Casamajor, serà Pèricles, el protagonista, juntament amb la resta de companys, Mercè Martínez, Anna Castells, Cisco Cruz, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana. Segons ens van explicar ells mateixos, en aquesta aventura de creació col·lectiva, han improvisat i tret “material propi”, com a recurs creatiu.
Com ens explica la productora, Anna Rosa Cisquella, Maremar és un homenatge als herois que es veuen obligats a emprendre una nova vida, un calc a la situació actual, per la que passen millers de migrants al Mediterrani.
Maremar és un espectacle íntim, proper i amb molta càrrega poètica, un homenatge a l’amor familiar, que vol ser un cant d’esperança per a la creació d’un futur millor.
