Mon Livre de la Jungle és un muntatge carregat de bones intencions que ens vol explicar el que va viure, en primera persona, la seva autora i intèrpret, la Celine Brunelle.
En un escenari totalment buit, la Celine Brunelle ens explica com va conèixer la situació dels immigrants a Calais i com va començar a ajudar-los, primer de forma individual, i després amb organitzacions no governamentals.
Mon Livre de la Jungle, teatre documental al Festival OUI
Al fons, una paret enorme fa de pantalla de projecció on hi veiem escenes dels campaments de Calais, escenes d’immigants al mar, d’assalts de la policia… i també, dels moviments feixistes que ataquen tot allò que no els sembla prou normatiu. Però, també, a més d’imatges reals, permet que la Celine Brunelle es fongui amb el mar, a la nit, com si ella estigués en una barcassa… o que pugui jugar dins d’una casa de nines que, de sobte, es fa de la seva mida.
Mon Livre de la Jungle és teatre documental. Les històries són colpidores. Però n’hi ha tantes que l’atenció es dispersa. Celine Brunelle vol explicar tantes coses, tantes, que sembla un brollador sense aturador i no arriba mai al detall. I tot queda molt diluït.
Les imatges són crues, el que ha viscut la Celine Brunelle i els seus amics és molt dur, el que viuen els immigrants “il·legals” és inhumà… però el muntatge fa una passada tan ràpida sobre tantes coses que no aconseguim agafar-ne el fil a cap.
Tot i això, un muntatge que cal que tingui recorregut perquè allò que es viu en primera persona s’explica amb una intensitat que fa vibrar a la gent. Teatre documental, sí, però també teatre viu.
