Music has no limits ens emociona al Teatre Tívoli

Music has no limits ens emociona al Teatre Tívoli

Fascinant,  explosiu, vibrant, colorista… són alguns dels molts adjectius que descriuen el musical que s’ha pogut veure a El Tívoli: “Music has no límits”.

Després de visitar diverses ciutats internacionals i espanyoles, ha arribat a Barcelona on s’hi ha estat només dos dies. Llàstima. És un espectacle difícil d’explicar perquè s’ha de veure, escoltar i sobretot viure.

Durant hora i mitja, els integrants d’aquest grup – cantants i músics que solen acompanyar grans artistes – ens conviden a cantar algunes de les cançons més conegudes de les darreres dècades, Com un playlist on trobem tot el que ens agrada: Queen, Rolling Stones, Adele, Alicia Keys, Bruno Mars, Michael Jackson, Robbie Williams, Lady Gaga …. Un explosiu còctel musical amb una original i encertada barreja d’estils: pop, rock, salsa, òpera, house, etc.  Segons paraules del seu creador, Miguel Depáramo, “ Music has no límits” és una companyia d’espectacles que crea shows.

Si a aquest repertori – que ja és un bon reclam – li afegim els darrers avenços tecnològics en àudio i vídeo, l’espectacle pren una altra dimensió i el resultat és brillant. La música electrònica es barreja amb peces de Puccini (la cantant d’òpera té una veu esplèndida), el violí, el xel·lo, el piano que toca el propi Depáramo i fins i tot una guitarra espanyola. Tot això sense interrupcions ni avisar-nos dels canvis d’estil. Res se’ns fa estrany perquè dalt l’escenari tot s’hi val. L’únic objectiu és que el públic es diverteixi.

L’escenografia, la il·luminació i el vestuari són també peces fonamentals per crear aquesta màgia. Llums de neó de colors es projecten tant a l’escenari com al pati de butaques, imatges i figures geomètriques, fum blanc, foc,…i, això sí, una música tan alta que fa perillar la salut auditiva del públic (sort que és temporal). Vestits llampants i combinacions estrambòtiques, algunes amb un cert estil manga.

Com diu el nom de l’espectacle “Music has no límits”, la música no té límits i l’entusiasme dels espectadors, tampoc. Canten, ballen, criden, fan fotos i vídeos i es rendeixen sense condicions. Primer poc a poc, després a tota velocitat. És tanta l’energia que desprenen cantats i músics que és impossible no deixar-se endur pel seu ritme. Fent un símil futbolístic  “ahir el Tívoli era un clam”, cantant tots a una. No volien que s’acabés la festa i demanaven més i més. La gent aplaudia dreta.

Passats dos dies, encara sento la descàrrega elèctrica que produeix aquest espectacle i és que tenen raó, la música no té límits.

Music has no limits ens emociona al Teatre Tívoli

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *