Crítica: Només 3 dies – Tindrà temps l’Edgar d’acabar d’escriure el llibre abans que se l’endugui La Mort?

Nota: 7 sobre 10

Enfrontar-se a la mort no és del gust de ningú i l’Edgar no és una excepció. Aquest escriptor frustrat que protagonitza el musical en petit format Només 3 dies al Versus Teatre fa el que faria qualsevol de nosaltres: guanyar temps quan la Mort es presenta de sobte a casa seva. “Necessito temps per acabar la meva obra” li diu i això és el obté: tres dies. En tindrà prou?

A aquest curiós duet, l’Edgar (Marcel Clement) i la Mort (Tasio Acezat), se suma la despòtica editora (Anna Mestre) que pressiona l’escriptor perquè li lliuri el manuscrit abans de morir. Això sí, amb unes directrius estrictament comercials que no s’avenen gaire amb la qualitat literària. Què es pot esperar d’algú que diu: “Això és literatura, no ho puc vendre”.

Un musical que arriba a Versus Teatre

El musical dirigit per Victòria Boixadera Només 3 dies ens parla de la mort i la temporalitat de la vida, del sector cultural en general (la precarietat laboral els autors i els esbiaixos editorials) i del procés creatiu. La inspiració no existeix, només la constància i el treball dur.

L’expressió que com un mantra es repeteix durant l’obra: “Aixeca’t i fes-ho”, ens recorda que el temps és limitat i que la mort pot arribar en qualsevol moment. No tenim cap garantia de poder fer demà allò que no fem avui. ‘S’esgota la sorra del rellotge. I la mort mai no truca”.

Encara que el tema de la mort i la creació literària van en paral·lel, de fet els dos conflueixen en el que sembla el missatge central de l’obra. Només la literatura pot convertir en immortals els seus personatges i fer-los reviure en cada lectura. Si l’aneu a veure, entendreu millor el que vull dir (ara no puc dir-vos res més).

Els trets que defineixen els personatges s’exageren fins fer-los semblar caricatures. Un decebut i mandrós escriptor que espera la inspiració en bata d’estar per casa i pijama. L’ambiciosa i temperamental editora que vol guanyar diners a qualsevol preu. I la Mort que, amb un posat afable i amanerat, ens fa riure contínuament i s’allunya de referents literaris com “Fausto” de Goethe o “El retrato de Dorian Gray” d’Oscar Wilde. Cal afegir un quart personatge, el pianista (Mateu Bauçà) que acompanya l’obra amb música en directe i que ens sorprèn amb un final inesperat.

L’escenografia és senzilla i funcional – només algunes caixes de fusta que fan diferents funcions – però destaca l’originalitat del moviment dels actors. Aquests caminen marxa enrere, deambulen per l’espai escènic o van a càmera lenta; quan no actuen, es posen de cara a la paret com si estiguessin castigats. La foscor i la boirina blanca, sumats al tema de la mort, donen un ambient oníric a l’obra i ens recorden també les “calderes d’en Pere Botero”.

Només 3 dies té tots els ingredients per fer-nos passar una bona estona: l’encertada actuació de Tasio Acezat, Marcel Clement i Anna Mestre, música de piano interpretada en directe per Mateu Bauçà, cançons escrites expressament per a l’obra i ben cantades, una interessant posada en escena i una gran dosi d’humor però ens dóna la sensació que es queda a mig camí.

Comença a bon ritme però poc a poc s’alenteix i perd l’impuls inicial que ja no recupera. Si s’ajusten millor els tempus, segur que guanyarà en agilitat i quedarà rodona com es mereix una companyia que ho dóna tot a l’escenari.

Dades tècniques de  NOMÉS 3 DIES

  • Direcció: Victòria Boixadera
  • Composició musical: Mateu Bauçà
  • Producció: Versus Teatre
  • Intèrprets: La Mort, Tasio Acezat, Edgar, Marcel Clement, Editora; Anna Mestre, El pianista, Mateu Bauçà

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *