Nota: 7 sobre 10
El TNC reposa Només una vegada, una obra de la Marta Buchaca que ja es va veure al Grec, i ens parla la violència dins d’una parella.
En Pau i l’Eva fan teràpia amb una psicòloga especialitzada en violència familiar, perquè el pare de l’Eva va denunciar en Pau. En una discussió, l’Eva es va trencar el braç. Tant en Pau com l’Eva insisteixen en què va ser un accident i que la denúncia no té sentit.
Però de seguida ens adonem de què alguna cosa no rutlla. Els discursos del Pau i de l’Eva són massa estudiats, massa concordants… com si haguessin estat assajats. Per altra banda, la Laura, la psicòloga, també pateix violència d’un home, un ex-marit d’una pacient que l’assetja i li envia missatges amenaçadors..
Primer veiem la sessió d’en Pau, després la sessió de l’Eva, després la sessió conjunta. I en aquests tres actes descobrim que tothom té coses a amagar.
Només una vegada, una obra que parla sobre la violència familiar
La dramatúrgia està ben muntada, i crea un crescendo que explota al final. Es podria dir que segueix l’estructura bàsica, introducció, nus i desenllaç. On el desenllaç és el descobriment de la veritat. Una veritat que ens ensumem des de bon començament, perquè el text i, sobre tot la interpretació de la Maria Pau Pigem, ens donen moltes pistes.
Ens trobem amb una psicòloga que pot arribar a ser tan manipuladora com alguns dels seus pacients i que condueix les entrevistes. Sembla que celebri un triomf quan l’Eva o en Pau diuen el que ella creu que han de dir.
Bones interpretacions
L’Anna Alarcón, en Bernat Quintana són l’Eva i en Pau, i la seva interpretació ens presenta dos persones que no semblen gens diferents de nosaltres, dels nostres amics… veient-los, se’ns fa difícil creure que allà hi hagi violència.
La Maria Pau Pigem fa una Laura excepcional, plena de matisos, manipuladora, conductista, que parla més amb el cos i les expressions, que amb el text que diu.
Marta Buchaca aconsegueix treure molt partit dels tres intèrprets amb la seva direcció, que dóna ritme a l’obra i fa que el clímax final, encara que ja ens l’esperem, ens sorprengui.
El text de Només una vegada no acaba de funcionar
Però el text no acaba de ser rodó. Hi ha elements que són inversemblants (i més, després de preguntar a psicòlegs i experts). Per exemple, cap psicòleg deixaria entrar un pacient al seu despatx, amb expedients damunt de la taula, sense ser-hi present.
Durant una teràpia, cap psicòleg o terapeuta té el mòbil engegat, per molts problemes que tingui. Si no pot portar una teràpia, passa el cas a algú altre, però mai no interromp una sessió amb el mòbil… Potser això s’ha fet servir per donar més emoció a l’obra… però li treu versemblança.
Només una vegada, al TNC, és un muntatge que ens parla de la violència domèstica. La intenció és molt bona, però el text no acaba de quallar. Un muntatge del que es pot dir que els intèrprets el fan gran, perquè són l’Anna Alarcón, en Bernat Quintana i la Maria Pau Pigem els que fan que valgui la pena anar-lo a veure.
