Nota: 8 sobre 10
Un grup de mares, que es troben cada dia al parc, a la sortida de l’escola, decideixen muntar una pastisseria. Agafen un traspàs d’una pastisseria del barri i munten una botiga de “cupcakes”. La intenció és bona… però el negoci no té gens d’èxit. L’aportació d’una de les sòcies, un negoci de massatges a l’altell de la botiga, ho revolucionarà tot.
Oh, Mami!, una comèdia divertida i plena d’embolics
El Teatre Borràs ens porta Oh, Mami, una comèdia amb l’única pretensió de fer-nos passar una molt bona estona. I dir que és “l’unica” pretensió és un elogi, perquè una comèdia ha de fer-nos riure, fer-nos oblidar el món exterior i ens ha de fer sortir amb la rialla enganxada al cos.
Fer riure amb la broma grollera és molt fàcil… però fer riure amb un text àgil, ràpid, vigorós, ple de referències i embolics… això és molt difícil. I a OH, MAMI ho han aconseguit. I, malgrat algun argument tòpic, l’obra manté una espurna divertida que no s’apaga en cap moment.
“Quina mala hòstia que té la nena! No sé a qui ha sortit!”
Les mares, els pares, la feina, els marits, les amants, els massatges, els cupcakes… són temes que semblen difícils de combinar. OH, Mami, els combina en una barreja plena de comicitat.
El muntatge és ràpid i no perd pistonada en cap moment. Fins i tot hi ha un homenatge a les persecucions del cinema mut que, si les fessin amb un joc de llums, podria semblar que som al cinema veient una pel·lícula en blanc i negre.
El text no pretén ser un compendi de bon català, sinó que recull el català que es parla al carrer, amb incorreccions, paraulotes, barreja de català i castellà, catanyol… el que sentim a escena o podríem sentir a qualsevol lloc…
“Chepi, chepi… regulero…”
Bones interpretacions a Oh, Mami!
Anna Barrachina, , Betsy Turnez i Joana Vilapuig, són les tres propietàries del local. Jofre Borràs, Artur Busquets i Octavi Pujades, interpreten els altres papers.
Betsy Turnez fa una mare sobrepassada per tot: pel marit, els nens, la feina. Una mare en la que moltes s’hi veuran reflectides. Exagerada, mal parlada, sempre enfadada…
“És que no puc amb tot!”
Anna Barrachina és el cap verd del grup que, quan toca, sap posar els punts sobre les “is” i plantar-se per defendre el que considera just.
Joana Villapuig és la mare abocada a la família que no hi veu més enllà i que necessita de bones amigues perquè li obrin els ulls.
“¡No me vaciles, que te meto un sopapo!”
Octavi Pujades és el massatgista que ho capgirarà tot. Artur Busquets és en Dimas, el marit de Tere, un rocker a la recerca de la seva identitat que també es veura colpejat per l’onada revolucionària de l’altell de la botiga.
“No ets menys mare, per donar un bibe.”
Octavi Pujades, Artur Busquets i Jofre Borràs, a més, intepretent altres personatges secundaris de l’obra amb canvis ràpids de vestuari que no aturen en cap moment el ritme trepidant de l’acció.
La direcció de Raquel Salvador i Oriol Vila ha sabut donar a l’obra un aire de comèdia dels anys 60, on els diàlegs i els malentesos es barregen amb escenes d’acció vigoroses.
Oh, Mami, al Teatre Borràs, és una comèdia que promet fer passar una bona estona… i ho compleix amb escreix.
“Aquí, al “Oh, Mami”, tenim la llibertat de ser qui som.”
