Onysssos Le Furieux és un text meravellós de Laurent Gaudé, Dirigit per Bruno Ladet i interpretat per Giovanni Vitello.
Onyssos, un vell en una estació de metro, un sense sostre, brut, espellofat… que atura a la gent per explicar la seva història. Perquè explicar la seva història el rejoveneix.
Onysssos Le Furieux, un text imponent amb una esplèndida interpretació
Com en un cant clàssic de la Il·líada, Onyssos ens explica el seu naixement, les seves lluites, les seves victòries... amb un llenguatge que ens porta als clàssics grecs, plens de metàfores, hipèrboles, adjectius… de sang i fetge, de sexe, d’enveges, d’ambició… sense embuts.
Onyssos se’ns presenta amb una màscara de fang. Una màscara que és ens recorda les màscares antigues, fetes de fang, que van caient a trossos… la màscara cau i apareix l’home. El Déu desapareix per donar pas a l’home.
L’escenografia és un banc d’una estació de metro, plena de papers de diari, i una pantalla que, amb un bon joc de llums, s’anirà reconvertint en diferents escenaris. Giovanni Vitello farà servir els papers de terra per recrear escenes, com un nen que juga amb soldadets. Com un Déu que juga amb els homes, com si fossin titelles a les seves ordres.
El text és imponent i en Giovanni Vitello en fa una interpretació esplèndida, molt ben dirigit per Bruno Ladet.
Onyssos és com un cant mític de l’antiga Grècia, que reneix davant dels nostres ulls. Un cant ple d’herois, de Déus, de batalles èpiques… i de la derrota del temps, inexorable.
Onyssos Le Furieux és un muntatge que només s’ha pogut veure dos dies a Barcelona, i és d’aquells muntatges que caldria que hi fes temporada. S’ho val
