Puntuació: 8 sobre 10
Déu es va fer un fart de riure quan un dels quatre angelets pintats en un quadre com el que hi ha al menjador de la tieta, li va dir que volia ser un àngel de la guarda. «Només podràs ser-ho, quan sàpigues volar» va contestar Ell.
I així, durant poc més d’una hora, dalt l’escenari de la Sala Muntaner, el nostre angelet (la fantàstica pallassa Pepa Plana) intenta una i una altra vegada volar. Està clar que no se li dóna gens bé però aleshores recorda que sap nadar i la Pepa decideix ser un àngel de la guarda del fons del mar.
“Paradís pintat” parla de les migracions i de la tragèdia dels refugiats
Però, com diu el popular refrany, Compte amb el que desitges perquè es pot convertir en realitat. L’àngel de la guarda marí descobreix amb pena que el món real és molt més dur que el que es veu des de dalt la paret. En el seu paradís pintat, lluny de la realitat, s’hi estava molt millor. Potser no és tan bona idea ser un àngel de la guarda.
“Paradís pintat” és fruit de la col·laboració entre la pallassa Pepa Plana, un referent nacional i internacional del gènere i que el 2014 va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, i el director i dramaturg Ferruccio Cainero, expert en Commedia dell’Arte i en el món dels pallassos.
La participació en el muntatge de l’estudi de creació audiovisual Nueveojos ha aconseguit crear un espectacle de gran bellesa visual. L’escena del fons del mar destaca per la seva vistositat. En ella, els cossos dels refugiats cauen lentament per una mena de cortina de colors semitransparent mentre la Pepa intenta salvar-los fins que s’adona que ja no hi pot fer res.
“Paradís pintat” parla de les migracions i de la tragèdia dels refugiats, molts d’ells morts en aigües internacionals fugint de la misèria del seu país o que malviuen en camps com el de Lesbos. A través de la mirada tendra i ingènua i dels divertits intents de volar, Pepa Plana ens convida a prendre consciència de la realitat i fa una crida a l’acció. S’ha acabat de mirar-s’ho des del sofà de casa.
La interpretació de Pepa Plana és esplèndida. És una pallassa amb tots els ets i uts. No li falta de res: ulls pintats, nas vermell, ales, una coroneta al cap… Gairebé sense pronunciar paraula, només amb gestos i expressions facials, ho diu tot. A més, la seva facilitat per connectar amb els infants li permet fer pedagogia, amb l’esperança que això no torni a passar. Com ella mateixa diu: “No pot ser que com a societat no fem res i que jo personalment no fes res”. Aquesta és la seva aportació personal.
La companyia Pepa Plana i la Sala Muntaner col·laboren amb aquest espectacle amb l’ONG de salvament marítim Proactiva Open Arms que actualment compta amb dues missions de rescat de persones refugiades: Mediterrani central i Lesbos (Grècia). Per contribuir en aquest projecte, l’1 de febrer es va fer una funció especial en benefici de l’ONG.
Fer un espectacle de pallassos per a adults no és gens fàcil perquè ha de satisfer grans i menuts. Per una banda, s’ha de procurar que els adults no s’avorreixin i, per una altra, que els nens entenguin el missatge que se’ls vol donar, sobretot quan és tan complex com el dels refugiats. S’ha de dir que Pepa Plana ho aconsegueix del tot.
Fitxa artística de «PARADÍS PINTAT”
- Espai: Sala Muntaner
- Intèrpret: Pepa Plana
- Idea original i guió: Ferruccio Cainero i Pepa Plana
- Producció: La Vaca Flaca
- Direcció: Ferruccio Caneiro
