Crítica: Paràsits – La història dels Pirates d’Edelweiss

Crítica: Paràsits - La història dels Pirates d’Edelweiss

Alemanya 1943, un grup de joves contraris al règim organitzen una acció social que suposarà el principi del fi per a la seva existència en conjunt. Aquesta és la història de Paràsits, el Musical, una obra que parla sobre la desobediència i l’etern dubte davant d’una situació de conflicte: l’ús o no de la violència.

Paràsits, el Musical: una obra amb una escenografia molt encertada

L’escenografia és molt encertada i efectiva. Els palés, les caixes i els cartells ens transporten a l’espai de reunions del grup.  El vestuari també està molt aconseguit, la roba d’elements molt senzills aconsegueix imitar l’estètica i dibuixar trets característics dels diferents personatges. Tot i que la bijuteria contemporània que porten actors i actrius trenca una mica l’efecte aconseguit.

La posada en escena és bona, tots els personatges estan ben definits i interpretats. Amb unes veus afinades i ben harmonitzades la historia es va desenvolupant fins el fatídic final que ja ens han deixat entreveure només començar.

Una mica descontextualitzat

Es troba a faltar que no hi hagi més cançons representades pels Pirates d’Edelweiss com la que es veu a la escena que toquen instruments i canten al seu espai de reunió. De fet quan una llegeix la sinopsis de la obra pot arribar a entendre que la dinàmica serà aquesta, que serà testimoni de les diferents musiques amb les que el grup de joves es rebel·la. Però finalment gairebé totes les peces son recurs narratiu al més pur musical estàndard, amb una base rítmica moderna que descontextualitza i et treu una mica de la època en la que succeeixen els fets.

Un musical ben defensat

Tot i així no es pot negar que és un musical ben defensat, les actrius i actors ho donen tot i queda patent que estan just on han d’estar. A més sempre és un plaer veure a gent jove explicant histories com aquestes, histories de joves que no es conformen amb el que els hi toca viure.

Aquest tipus de narracions sempre son necessàries i molt d’agrair, en especial quan veus el pati de butaques ple de persones de curta edat gaudint de la historia en forma de cultura.


Crítica: Paràsits - La història dels Pirates d’Edelweiss

Sandra Sas

Sandra Sas es una actriz de Barcelona que lleva más de 10 años dedicada al mundo de la interpretación. Cuenta con una perspectiva analítica muy concisa y detallada que le permite asistir a estrenos teatrales y dar su opinión crítica con veracidad y consición.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *