Nota: 10 sobre 10
A Paraules d’amor, al teatre La Gleva, la Cristina Arenas, la Blanca Garcia-Lladó i la Laura Pujolàs ens ofereixen una classe magistral d’un català fora de tota norma, de tota gramàtica, de tot diccionari. Un català viu, amb més variants que les reconeix l’Institut d’Estudis Catalans, ple de vida, que ens “txirria” a les “uídas” i que ens provoca “calambres” a l’estómac.
Cursillus de català: l’inici de Paraules d’amor a La Gleva
Cursillos de català. Aquesta és l’entrada d’un diàleg a tres, ple de mordacitat, ironia i molta sornegueria que fa un repàs a mots i expressions que són molt vius. Massa vius per als lletraferits. Massa vius per a aquells que defenen un idioma pur. Massa vius per als que volen un idioma sense tantes interferències.
Però aquí els tenim. I són paraules que es fan servir i que tots entenem. I no només paraules. També tenim un bon “surtidu” de construccions gramaticals i de formes de “pranunciar” el català que, ens agradarà més o “menus”, però són aquí i sembla que encara hi seran molt de temps.
Un text de Joan Ollé que ens mostra el català més col·loquial
El text de Joan Ollé és un recull exhaustiu del català més corrent, d’aquell català que es pot escoltar a molts carrers, al mercat, als pobles, a “Barsalona”… un català que encara està molt contaminat per expressions castellanes i per intents de catalanitzar paraules que “antas” no sabíem com es deien i ara intentem dir-les. “Sin ambargu”, no tot està perdut.
Les rialles que sortien de la platea demostraven que, lletraferits o no, sabem prendre’ns les coses amb bon humor i filosofia.
Paraules d’amor, una peça dividida en diferents temes
Un espectacle dividit en temes, que permet fer un “rapassu” de diferents camps semàntics. I, en tots, hi trobem paraules que ens “txoquen” o ens desperten tendresa… perquè, més d’un o una, ha après algunes d’aquestes paraules, hi ha crescut… i no ha estat fins al cap d’uns anys que ha après la paraula correcta. Però aquell mot incorrecte, que vàrem interioritzar, sempre serà nostre.
Amb una elegància sòbria, amb un humor molt afinat, amb moviments molt estudiats i sense que hi sobri res, la Cristina Arenas, la Blanca Garcia-Lladó i la Laura Pujolàs ens presenten tots aquests mots, en un diàleg (a estones surrealista) que no deixa un segon per respirar. Un muntatge àgil i ben estructurat que capta la nostra atenció des de la primera paraula i que ens deixa amb ganes de molt més.
Els barbarismes són el tema d’aquesta obra teatral
Paraules d’amor al Teatre La Gleva és un cant d’amor als barbarismes, al català d’anar per casa, aquell català que destrossem dia sí i dia també. Un espectacle que farà les delícies dels amants de la llengua catalana, de la llengua castellana, dels que parlen català (més o “menus”) dels que aprenen català, dels que no en saben (ni ganes), dels amants dels jocs de paraules…
Paraules d’amor, a La Gleva, és la demostració que per fer bon teatre “namés” cal un molt bon text i una interpretació molt cuidada.
