Crítica: Pensem (Pausa) a la Merda a La Villarroel

Nuestra opinión

Valoració: 8,5 sobre 10

A la Villarroel hi podem anar a riure amb Pensem (Pausa) a la Merda. I riurem. Però també ens remourem a la nostra cadira, perquè riem però ens adonem de què estem fent broma de temes molt seriosos que són de fer-hi poca broma, o gens.

Carme González, Miquel Malirach i Manuel Dueso, sota la direcció de Manuel Dueso, han creat un seguit d’escenes, enllaçades per Carme González, que exerceix de gran mestra de cerimònies.

Pensem (Pausa) a la Merda, una obra de teatre de l’absurd arriba a La Villarroel

Miquel Malirach i Manuel Dueso interpreten la narració de cada escena, sota la mirada atenta de Carme González. Tots tres juguen, s’organitzen, s’interrompen, es repeteixen, es donen instruccions… com si fós un pati d’escola i l’hora de l’esbarjo… juguem a què expliquem històries? I es reparteixen els papers.

Pensem (Pausa) a la Merda és teatre de l’absurd, amb diàlegs plens d’ironia i, en alguns casos, de molt mala bava. Un teatre irreverent i escatològic on els tres intèrprets juguen a escandalitzar-se amb les paraules, talment com ho faria un nen petit. A veure qui la diu més grossa!

La successió d’escenes té molt bon ritme i ens deixen sempre amb la curiositat de voler saber què vindrà després.

Una obra difícil de definir i molt original

L’escenari sembla una habitació plena de joguines i mals endreços. Una habitació per jugar on Carme González, Miquel Malirach i Manuel Dueso poden deixar-se anar, perquè és el seu espai i poden fer el que vulguin. I ho fan, amb l’alegria de qui juga sense pensar en res més, sense condicions, sense limitacions.

Pensem (Pausa) a la Merda a La Villarroel és un espectacle difícil de definir, perquè no és clown, però sí. No és un espectacle còmic, però sí. No és teatre, però sí. No és circ, però sí. És una barreja d’humor i molt mala bava que ens fa riure molt, però també remou consciències.

Necessitem riure, i la Carme González, en Miquel Malirach i en Manuel Dueso us faran riure. Això està assegurat. Pensem (Pausa) a la Merda... I si pensem una mica? O no? A la merda!


Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *