[usr 5 img=»03.png»]
El Teatre Akademia torna a posar en escena Per un sí o per un no, el text de Nathalie Sarraute. Un text ple de subtileses lingüístiques on el llenguatge es fa servir com una eina de precisió per dir més del que les paraules diuen.
Dues amigues, molt amigues, es troben. Una té un retret per fer. «No és res»… però aquest «res» és ple de significat. De mica en mica, veiem com el «res» ho és tot… o potser no, potser no és «res», però acaba omplint la vida de les dues dones.
Per un sí o per un no, torna al Teatre Akadèmia
La direcció d’Elena Fortuny ha aprofitat un text molt ben construït per dirigir un espectacle on cada paraula, cada expressió, cada gest i cada silenci estan carregats de significat. Un muntatge on tot compta i res no està deixat a l’atzar. Elena Fortuny sap conjugar molt bé el text amb la comunicació no verbal. Tot està lligat i tot vol dir alguna cosa.
La Maria Pau Pigem i l’Isabelle Bres creen dues dones molt diferents que s’enfronten en un joc dialèctic on el «res» ho és «tot». Dues interpretacions plenes de significat: no és només el que es diu, és «com» es diu, en «quin to», amb «quina expressió», amb «quin gest»…
Tant la Maria Pau Pigem com l’Isabelle Bres broden dos personatges que diuen molt més del que les nostres orelles senten. I ens ho fan arribar.
Una bona posada en escena
L’escenari, fosc, amb dos miralls que reflecteixen el públic. Les actrius, vestides de fosc, a estones només distingim les seves mans i les seves cares. Un disseny d’il·luminació que juga amb el contrast del negre general en tot l’espai, amb la claror de la pell de les mans i les cares de les actrius.
Una il·luminació que dóna força a les paraules i a les expressions, que sembla que ens digui: mireu, mireu, no us ho perdeu!
Daniel Cuello-Esparell, ajudant de direcció, fa una petita intervenció, dins l’obra… ell som nosaltres. És la nostra veu.
Per un sí o per un no, al Teatre Akademia, és un muntatge deliciós, amb un text molt bo, molt ben fet, molt ben interpretat, molt ben dirigit, molt ben muntat… un muntatge que, com un mirall, ens fa mirar l’escenari i ens fa veure les nostres contradiccions. Un muntatge on les paraules són més que paraules i els gestos són tot un llenguatge. Un muntatge rodó.
- El millor de l’obra: text, interpretacions, direcció, muntatge.
- El pitjor de l’obra: res. Tot és fantàstic.
