Crítica: “Pine Smoke” o el subtil moviment de l’aire. Grec 2018

Nuestra opinión

Crítica: “Pine Smoke” o el subtil moviment de l’aire. Grec 2018

Nota. 9 sobre 10

El Grec 2018 ens ha permès veure una de les companyies de dansa contemporània més reconegudes a l’Àsia, la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan que amb el seu espectacle Pine Smoke evoca els elegants moviments de la cal·ligrafia xinesa. Aquest muntatge forma part d’una trilogia que es va iniciar al Grec 2010 amb Wild Cursive.

La companyia creada el 1973 pel prestigiòs coreògraf Lin Hwai-min pren el nom de la dansa xinesa més antiga que es coneix, la Cloud Gate (porta del núvol) que defineix a la perfecció els moviments dels seus ballarins: subtils, vaporosos i eteris, com l’aire. Els vint-i-quatre membres del Cloud Gate han rebut formació en ballet clàssic, contemporani, arts marcials i qi gong (exercicis de respiració). Alguns dels seus moviments, lents i mil·limètrics, ens recorden el tai-chi.

Els moviments dels ballarins de Pine Smoke evoquen l’escriptura cal·ligràfica xinesa

Durant la seva trajectòria artística, Lin Hwai-min ha rebut nombrosos premis com el Samuel H.Scripps / Americans Dance Festival Awards i també els doctorats honoraris en sis universitats de Taiwan i Hong Kong. No és d’estranyar perquè l’estètica dels seus muntatges i la impecable execució tècnica dels ballarins s’ho mereix. Ara, ha decidit jubilar-se per donar pas a noves generacions.

El títol de l’obra Pine Smoke fa referència a una pràctica mil·lenària que consisteix a cremar troncs de fusta de pi. D’aquesta manera s’obtè un sutge que barrejat amb olis i aglutinadors es converteix en una tinta negra de gran qualitat i plena de matisos que s’usava per escriure. I això és el que ens mostren els ballarins: el procés d’escriptura.

Els amplis i vaporosos pantalons negres dels homes i els blancs de les dones simulen pinzellades que portats per l’energia vital dibuixen amb precisió sobre l’escenari els símbols cal·ligràfics. Les diferents coreografies en solitari, en parella o en grup són de gran bellesa i sincronització. Tots a una, en el lloc i el moment adequat.

La música del compositor nord-americà John Cage, referent de la música electrònica i aleatòria, acompanya l’espectacle amb uns sons amb clara influència oriental que ens sorprenen – i ens trasbalsen – per la manca de melodia però que s’adiuen a l’espectacle. Segons paraules de Cage «el que persegueixo amb les meves composicions és aconseguir que obrim les nostres oïdes a tots els sons existents».

Una música «difícil» que encaixa molt bé amb l’espectacle

Com diu el programa de mà: ”Pine Smoke és una exquisida meditació asiàtica del buit” amb dos elements principals: el paper d’arròs i la tinta, representats pels colors blanc i negre en forma de clar-obscur. Fins i tot, ens atrevim a imaginar la perfecta imperfecció d’aquest tipus de paper en les vetes de les roques de l’emblemàtic escenari del Teatre Grec.

Els potents focus de llum blanca, que de vegades viren subtilment a altres tonalitats, creen un gran contrast i intensifiquen la sensació de buidor. Aquest efecte es reforça amb un gran espai escènic buit que obliga a centrar l’atenció només en el moviment dels ballarins. Un excel·lent exemple del minimalisme oriental que contrasta amb la necessitat d’omplir l’escenari pròpia dels espectacles occidentals.

Els moviments dels ballarins de Pine Smoke són subtils

Els moviments dels ballarins de Pine Smoke són subtils, precisos, compassats i molt, molt lents (com si haguéssim entrat en una dimensió amb un tempus diferent). Segur que són el resultat de moltes hores d’assaig i una fèrria disciplina. Els seus musculats cossos es mouen al ritme del vent o del soroll del bambú que imita la música de Cage. Algunes de les postures dels ballarins ens recorden les aus..

He de reconèixer que em va costar una bona estona entrar en l’espectacle sobretot per la música no melòdica de Cage. Una arriscada combinació entre tradició i modernitat, Orient i Occident que potser no és del gust de tothom però si et deixes portar pels sentits no pots deixar d’admirar la bellesa d’aquest espectacle.

Elegància, subtilesa, minimalisme, tècnica, perfecció, sincronia, lentitud, món interior, meditació, … són alguns dels termes que defineixen Pine Smoke i que el converteixen en un dels grans espectacles del Grec 2018. Així ho demostra un pati de butaques ple de gom a gom, el silenci absolut i els aplaudiments del públic.

Dades tècniques de PINE SMOKE – Teatre Grec

  • Concepció coreogràfica: Lin Hwai-min
  • Música: John Cage
  • Una coproducció del National Performing Arts Center – National Theatre & Concert Hall

 

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *