Crítica: Pretty

Nota: 8 sobre 10

La Villarroel presenta Pretty, el nou espectacle de la companyia Sixto Paz. Un espectacle de Neil Labute amb direcció de Marilia Samper. Una comèdia que reflexiona sobre la bellesa i està interpretada per Pau Roca, Joan Carreras, Sara Espígul i Mariona Ribas.

Només entrar a la sala, els acomodadors fan una selecció en to de comèdia, per una banda, entre aquells que consideren “normals i per l’altra aquells que decideixen que són guapos”. Aquests distribueixen el públic segons ells consideren on han de seure. Les parets del voltant de l’entrada estan plenes d’adjectius sobre bellesa, i sobre normalitat. Sona “I feel Pretty”, cançó del musical West Side Story. (Em sento guapa).

L’espai de la sala està distribuit en dues graderies una davant de l’altra, essent l’escenari el centre de tot. Una posada en escena interessant i amb l’espai escènic molt ben aprofitat. Una única escenografia fixe que es divideix en uns 5 espais, els quals es fan servir per als diferents canvis d’escena.

Tot l’argument d’aquest espectacle de Barcelona gira al voltant d’una frase, la qual és el motor de l’obra i motiu de discussió en una de les dues parelles que se’ns presenten. Poc a poc i sempre en to de comèdia, es crea una reflexió sobre la importància de la bellesa, què considerem lleig i què no i com ens afecta aquest concepte a totes les persones i al nostre aspecte. Es reflexiona sobre la importància que dóna la societat a l’aspecte físic, al fet de ser considerat lleig i al fet de ser considerat guapo.

Els quatre actors d’aquesta obra, interpreten a dues parelles les quals per motius semblants pateixen una crisi de parella. Per una banda, la parella formada per Pau Roca i Sara Espígul és explosiva, forta, directe, en constant moviment i amb molta energia. Per altra banda, la que formen Joan Carreras i Mariona Ribas és més pausada, assentada i pot sermblar pretensiosa. Aquest contrast és molt interessant, ja que sorgeixen en tot moment situacions diferents però en el fons semblants.

Cal destacar el gran treball que fa l’actriu Sara Espígul, amb un paper gens fàcil d’interpretar i potser el més difícil dels quatre. Sempre en constant moviment i ple de petits matisos de personalitat, interpretats amb cura, intensitat i molt talent per Espígul. Pel que fa als altres tres actors, tampoc es queden enrera; cadascun defensa el seu paper amb molta valentia, passió i exigència.

En definitiva, a Pretty de La Villarroel veiem una reflexió profunda, interessant i molt divertida sobre què és la bellesa, quina és la importància que li donem dins les nostres relacions de parella, d’amistat i fins a quin punt estem disposats a lluitar per allò que considerem bell, bonic, perfecte.