Nota: 7,5 sobre 10
Al Teatre La Gleva han fet una aposta molt agosarada. Agosarada perquè, veient les propostes de l’escena teatral dels darrers anys, no hi trobem un muntatge com aquest: La primera història d’Esther, de Salvador Espriu. La companyia Vuitè4ART s’ha llançat al buit i ha presentat aquest muntatge. I la Gleva els ha acollit.
«Avui Salom li encarrega encara de comandar la bellugor dels seus titelles.»
Una posada en escena que recupera elements de vestuari i escenografia de muntatges anteriors. I una cosa extraordinària en teatres petits: molts intèrprets. Juana Alcántara, Sílvia Alòs, Joan Anguera, Anna Baladia, Cristian Casado, Anna Domenich, Mònica Jiménez , Míriam Juárez, Elisabeth Latorre, Fran Rico, Inma Rodríguez, Nicoletta Roncalli i Emmanuel Velasco interpreten aquesta obra coral.
«Menjarem, durant la fuga, pinyonets, matafaluga, raïm, menta, melmelada, rogerons, carn de becada.»
La primera història d’Esther, Salvador Espriu a La Gleva
El muntatge ens recorda altres muntatges dels anys 60, en què el teatre obria les portes a noves formes de fer, noves escenografies, nous vestuaris… on el vell i el nou es barrejaen. Com al text de Salvardor Espriu, en què Pèrsia i Sinera es barregen. La direcció de Xavier Tarragüell ha sabut mantenir l’esperit de l’obra. Si no fos perquè és en directe, a estones ens sembla veure un programa antic de televisió en blanc i negre.
«Quan juguem, és llestíssim, a ajudicar-se atots per al seu guany…»
El text de Salvador Espriu no és fàcil, però els actors se’n surten prou bé. Tot i que es nota que hi ha actors professionals i actors amateurs, el conjunt queda molt homogeni. Escoltar el què diu cada personatge, i adonar-nos de què hi ha mots que sembla que ja s’han perdut per sempre més, que hi ha musicalitat que ja no trobem enlloc… ens fa agrair encara més que Vuitè4ART hagi aprofitat el desè aniversari de la mort de Ricard Salvat per fer-li aquest merescut homenatge que no hem trobat enlloc més.
«Esdernec, des del gojat, m’esbarrava, lluny d’estat, a timberes de maldat.»
Potser el teatre de Salvador Espriu no és fàcil, però és un dels nostres dramaturgs més importants. I felicitem a La Gleva i a Vuitè4ART per haver-lo volgut recordar amb La primera història d’Esther.
«Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera»
