Valoració: 8 sobre 10
La Sala Fènix ens porta un petit tast del teatre italià directament al cor del Raval. I és un luxe meravellós poder gaudir del que es fa en altres teatres d’Europa sense moure’ns de la nostra ciutat.
Radio Libertà és gairebé un monòleg, trencat en alguns moments per una veu d’una dona que seu, llegeix, i sembla que ja res no la pugui afectar.
Radio Libertà arriba a la Sala Fènix dins el cicle Memòria històrica
Un home, interpretat per Alfredo Giraldi, ens explica la història d’una família italiana, la de Carmine Cesare Grossi, que va haver de fugir d’Itàlia, del feixisme incipient però amenaçador. Va anar a raure a Argentina. Ho van deixar tot enrere i van haver de començar de nou en un país diferent. Però era millor allò que patir el feixisme que ja els encalçava. Uns anys més tard, la família torna a Europa i recala a Barcelona.
La guerra acaba de començar. Renato i Aurelio van a lluitar al front de Teruel. I Carmine Cesare Grossi, lluitador contra el feixisme, munta una ràdio en italià per informar als seus compatriotes del que realment està passant a Espanya i que els mitjans d’informació italians, en mans del govern feixista, amaguen sistemàticament. La locutora serà la seva filla Ada.
Una història real
Radio Libertà és una història real. I la gent que va patir repressions per escoltar la ràdio a Itàlia no eren personatges ficticis, eren persones que van viure i van patir, en primera persona, la crueltat del feixisme. Radio Libertà és una historia que forma part de la trama de la Història, amb majúscula.
Perquè la família Grossi també va influir en la Història. Hi va posar el seu granet de sorra. Aquesta família no sortirà a cap llibre, però, juntament amb altres persones que, com ells, van voler lluitar amb el que tenien contra el feixisme, van fer Història.
Bones interpretacions dels dos actors
Alfredo Giraldi fa una interpretació plena de vida i ens ofereix un repertori molt ampli de registres,donant veu i cos als diferents personatges que van apareixen en la seva narració. Luana Martucci li dóna el contrapunt serè i distant, la veu que posa els punts sobre la i, la ponderació. Una veu que surt d’una dona amb un gran barret, a qui no li veiem gairebé mai la cara, però que ens fa arribar la serenitat de qui ja ho ha vist gairebé tot.
A l’escenari només hi ha una taula plena de papers i una màquina d’escriure en un costat, i un moble molt elegant a l’altre, on seu Luana Martucci… però Alfredo Giraldi fa que l’escenari sigui encara més gran… el públic acaba formant part de la història dels Grassi, que acaba essent part de la Història de tots.
El vestuari ens porta als anys quaranta… i ell, vestit amb elàstics i un estil molt particular, ens porta directament a qualsevol administració feixista italiana. La direcció de Luana Martucci sap donar a cada moment de l’obra una brillantor especial.
Radio Libertà, a la Sala Fenix, és endinsar-nos a la nostra història. La nostra història que no coneixem i que cal conèixer.
