Crítica: Rastres – Argelers – Per què escrius tant? Per sentir que encara visc!

Nota: 10 sobre 10

Rastres – Argelers, al Maldà és un d’aquelles muntatges que, amb molta, moltíssima delicadesa, aconsegueix explicar una part de la nostra història molt dura. Una part de la nostra història que és molt desconeguda. Ni els vencedors de la guerra, ni el país veí, no han volgut parlar-ne massa i han volgut fer veure que allò no va passar.

Rastres-Argelers, una obra que parla sobre l’exili a França

Durant els bombardejos a Catalunya, molts civils van fugir cap a França. Era el 1939. De sobte, la França democràtica, que s’omplia la boca amb «liberté, egalité, fraternité» es va veure desbordada amb una allau de persones que fugien de la guerra. Persones que fugien del feixisme.

França va recloure tota aquella gent a les platges d’Argelers. Tancada entre filats, amb soldats que vigilaven armats amb metralletes, i la gent dels voltants…alguns sense cap empatia, d’altres, però, van intentar ajudar.

Jo avui sento vergonya, la gran vergonya de ser francès.

La gent hi va passar anys, allà. Van arribar i no hi havia res, només sorra, vent i aigua salada. O hi havia lloc on arrecerar-se, lloc on fugir de la humitat, aigua potable, ni menjar, ni medecines… res. Els homes en un camp i les dones en un altre.

Com si fóssim bèsties.
Llevat de sorra no hi havia res més.
Este no es lugar ni para mujeres, ni para hombres ni para bestias.

Dues dones es troben a Argelers

Maria i Lola es troben a Argelers. Les dues aconseguiran sobreviure a la fam, al fred, a les diarrees, a la por, a la sed, als polls… les dues es fan costat i s’ajuden a superar els moments més baixos. Dues dones que han fugit per motius diferents, una per política, l’altre, pel marit. Les dues condemnades a no poder tornar.

Franco: «No puede haber ningún acuerdo, ninguna tregua. Salvaré a España del marxismo a cualquier precio».

Allen: «¿Significa eso que tendrá que fusilar a media España?»

Franco: «He dicho a cualquier precio»

Ariadna Fígols i Aina Huguet, sobre un text de la mateixa Aina Huguet, ens parlen de tot això d’una manera molt delicada. Podem intuir la por, l’angoixa, el dolor… però mai ens ho representen de forma explícita. Uns moviments molt estudiats (sota la direcció d’Andreu Martínez), fan que la història se’ns mostrin de forma molt metafòrica i som nosaltres, el públic, els que acabem creant la imatge completa al nostre cap. Tant l’Ariadna Fígols com l’Aina Huguet fan un treball excepcional.

L’escenari, un munt de roba, ens fa pensar en els munts de gent que hi havia a la platja. Bultos sense moviment, gairebé sense vida.

Argelers: La vasta fossa dels vençuts

El govern de França mai no ha reconegut els camps de concentració. El govern d’Espanya encara no ha condemant el franquisme.

Rastres Argelers , al Maldà, és una peça EXTRAORDINÀRIA. Una joia que brilla amb llum pròpia. Teatre compromés que explica les petites històries que mai no s’expliquen als llibres d’Història, però que són les que fan la Història de veritat.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *