Gràcies a la Fundació Victoria de los Ángeles, hem gaudit d’un concert exquisit que ens ha fet, gairebé, tocat el cel. Mireia Tarragó (soprano) i Eric Ledesma (piano) ens han ofert una selecció de cançons de Erik Satie, JoaquínTurina i lieds de Richard Strauss. Una selecció triada per Mireia Tarragó que ha estat molt encertada. Una breu pinzellada a la música cantada de principis del segle XX, interpretada amb gran qualitat.
Les chemins de l’amour ha obert el concert, amb Mireia Tarragó asseguda entre el públic, amb picardia i bon humor. Mireia Tarragó transmet la música no només amb la seva veu, també amb tot el cos, amb la cara, amb els gestos. Tota ella és la cançó.
Al seu costat, Eric Ledesma, al piano. Un piano que en cap moment trepitjava la veu, que es mantenia en un segon pla en els moments més tendres i que donava força en els moments amb més empenta.
En acabar el concert, Mireia Tarragó i Eric Ledesma ens han ofert un bis, “Menta, farigola, ruda i romaní”, una cançó d’Eduard Toldrà sobre un poema de Josep Carner. Una breu cançó que ha interpretat amb tanta qualitat i gràcia com totes les altres. I encara, després de molts més aplaudiments, ens han regalat un segon bis, aquest cop han repetit la cançó amb què han obert el concert “Les chemins de l’amour”. Una cloenda magnífica per una vetllada increïble.
Mireia Tarragó és una gran veu. Però no es queda només en això. És també una gran intèrpret que sap transmetre emocions.
Gràcies a la Fundació Victoria de los Ángeles i a Life Victoria per aquest concert. Ha estat un privilegi poder assistir-hi.
