Nota: 8,5 sobre 10
Un grup d’actors amateurs, que presenten el seu projecte de final de curs. I s’atreveixen amb Roberto Zucco, una obra dura, que ens mostra la cara violenta de la gent. La violència per la violència. Perquè sí. Un món on sembla que l’afecte i la tendresa no hi tenen cabuda.
Il est normal, de tuer ses parents. (És normal això de matar els pares).
La Compagnie Les Turbulences ha presentat Roberto Zucco, una obra de Bernard Marie Koltès
El muntatge és realment bo. Caroline Lemaire, la directora, ha volgut que tots els integrants participin en el projecte. En lloc de fer el muntatge amb un repertori doblat, que seria més fàcil, ha optat per fer personatges doblats. Fins i tots, triplicats. Així veiem com la Nena i la Germana surten de dos en dos… i l’escena es divideix en la part verbal i en la part física.
Una presentació dels personatges que els dóna més amplitud. Roberto Zucco està interpretat per tres actors. Aquesta opció permet que el personatge dialogui amb si mateix i mostri diferentes facetes d’ell mateix. El fa més complex i li dóna més vida.
Un escenari negre amb un vestuari negre
L’escenari i el vestuari són negres. Negre sobre negre en un text que també és molt negre. Unes estructures, negres, immòbils, es van utilitzant per a cada escena.
La il·luminació es mou de davant al darrere i d’un costat a l’altre, per anar creant focus d’atenció en els personatges i en cada acció. Però, de vegades, no hi ha més il·luminació que unes lots, que donen un aire fantasmagòric al muntatge. La música, amb uns baixos molt potents, fa que l’ambient sigui encara més aterridor.
Roberto Zucco, un espectacle en francés i sense subtítols
L’espectacle és en francès, sense subtítols. Però que això no us faci tirar enrere… perquè aquest muntatge a la Sala Tinta Roja us sorprendrà. I veureu interpretacions realment bones. Un suggeriment: us llegiu el text i hi aneu, així l’idioma no serà una barrera.
Roberto Zucco, un text que ens mostra un món desagradable. Un món que existeix i que ens arriba a través dels titulars dels diaris. Un món que també és ple de vida. I de mort.
Què ens diferencia d’un assassí?
