Nota: 7 sobre 10
Rouge Fantastic Love, s’ambienta dins de l’època de la «belle Epoque» (París de 1889) i el cabaret parisenc del barri de Pigall, ple de plomes i Can Can.
En un moment de la història on per una banda, l’amor i l’aparença era un privilegi i una prioritat per als més rics i pels que es sabien espavilar, i per l’altra per alguns, lluitar pels seus ideals per una societat millor i amb democràcia era el més important.
Rouge Fantastic Love és una gran producció amb un bon resultat
És una aposta força encertada amb una gran producció darrera, dirigida per Ricard Reguant, que compta amb un repartiment de luxe encapçalat per Gisela i Toni Vinyals, seguits de noms com ara Ferran González, Ferran Enguix, Naïm o Ferran Castells entre un gran cor de ballarines que funciona com un cor grec (aquestes intervenen dins la història expressant les seves opinions sobre el que va passant). Les interpretacions dels actors són molt divertides i originals.
Romanticisme, amor i espectacle
Fantàstic love, és un gran espectacle d’amor i cabaret. La història està basada en l’argument del musical Moulin Rouge. Una història d’amor entre un noi pobre amb molts ideals i una noia que treballa al cabaret i que per sobreviure ha d’envoltar-se de gent adinerada perquè la mantinguin. Un dilema entre l’amor, l’aparença i la llibertat.
Rouge Fantàstic Love és un espectacle romàntic que intercala cançons d’aquesta època tan conegudes com Diamonds are a girl’s best friend o Love is in the air, i les relaciona dins l’espectacle amb algun gag per explicar la història d’una manera fresca i divertida. La importància de la música té molta presència, ja que no hi ha gairebé paraula i aquesta és la que explica la història.
Un concert-musical a la Sala Apolo
La posada en escena és atrevida però una mica tòpica pel que fa a algunes de les coreografies de can can, que tot i estar ben executades es repeteixen massa en varis moments.
Es podria dir que és més un concert-cabaret que un musical, ja que dóna més importància a les cançons i el ball que a la història i van tan seguides que és com si fóssim en un concert.
