Des del moment en el que la Sala Beckett es va traslladar al barri del Poblenou, la seva programació s’ha estructurat mitjançant cercles temàtics. Aquests cicles responen a les tendències que es detecten entre les propostes que arriben a la Beckett i que es troben presents a la ciutat. Seguint amb l’anterior cicle, Planeta Persona, presenten avui Màquina Persona.
Màquina Persona, intel·ligència artificial i creació
La Sala Beckett i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tornen a col·laborar per portar-nos Màquina Persona. El cicle comptarà amb espectacles, mostres, xerrades i cursos que tindràn lloc a la Sala Beckett del 20 d’abril al 5 juny. Comissariat per Pau Alsina i Susanna Tesconi, dos professors de la UOC, que aportaran la part acadèmica a la concepció del cicle.
Màquina Persona ens proposa una reflexió des del teatre i el pensament teòric sobre la relació i els suposits filosòfics d’ajuntar la intel·ligència artificial i la creació. En aquest cicle es volen generar més preguntes que respostes. Com es relacionen les màquines amb les persones? Els actors, experts en treballar les emocions, quin paper juguen en una realitat on predomina la intel·ligencia artificial?
Tres propostes d’espectacle que uneixen Màquina i Persona
Dins el cicle s’estrenaran tres propostes teatrals contemporànies i catalanes. Totes aquestes es troben connectades, de maneres mont diferents, amb la temàtica del cicle.
La màquina de parlar, de Victoria Szpunberg
La màquina de parlar, amb text deVictoria Szpunberg, es va estrenar fa més d’una dècada a la Sala Beckett, quan encara es trobava al barri de Gràcia. A dia d’avui, ja ha recorregut diferents teatres de la ciutat i ha estat traduïda a més de deu idiomes.
Ens presenta un món retorfuturista on no hi ha màquines, però no sabem per què. Les relacions de poder entre les persones generen un sistema on la gent ha de fer veure que son màquines, ja que les anyoren. Això es deu a que les màquines no necessiten sentir la mateixa responsabilitat emocional que les persones.
Per aquest motiu, hi haurà persones que faran veure que son màquines. Han de fer veure que son maquines, el que provocarà que es trobin amb els seus propis límits psicològics i emocionals. És una història marcada per la deshumanització que, quinze anys després de la seva primera estrena, continua sent rellevant a la nostra realitat.
L’altre, de Roc Esquius
La segona proposta del cicle Màquina Persona és L’altre, amb text de Roc Esquius i direcció de Sergi Belbel. Aquesta peça busca posar sobre la taula la generació de les intel·ligències artificials. Aquestes es troben deixades en mans de persones que instauren una ètica sense que nosaltres poguem dir res.
Si les creacions d’Intel·ligència Artificial es deixen en mans del mercat acabaran sent adictives i estaran fetes per comprar. Quina és l’ètica darrere d’això? Si fem un mal ús de la tecnologia pot tornar-se en contra nostra. A aquesta peça, es volen compartir els procesos de creació de diferents intel·ligències artificials. És una crida a desenvolupar un pensament crític sobre la tecnologia.
WARE Reinforced, de Matriu.id
La proposta de Matriu.id porta per nom WARE Reinforced. Aquesta és una proposta no estàtica, ja que intenta funcionar com a una intel·ligència artifical que aprèn del públic. D’aquesta manera, analitzarà les reaccions i ho aplicarà al seu funcionament i els seus objectius, que son secrets.
La proposta parteix d’un marc teoric concret però es pot traduïr en coses diferents. molta emoció i sentit de l’humor. El dispositiu d’Intel·ligència artificial recol·lectarà les dades per recrear la història de la humanitat. El que recol·lectarà, varia cada dia. Raó per la qual cadascuna de les sessions serà única i especial.
Les altres activitats dins Màquina Persona
Dintre el cicle, també se celebraran altres activitats a la Sala Beckett. Entre aquestes trobem una lectura dramatitzada de WW, així com un micròfon obert. També, l’obrador de filosofia de la Sala Beckett organitzarà una instal·lació performativa titulada Travessem el mirall ja!.
Al cicle podrem veure una mostra de teatrònica. Això és un teatre fet per robots, amb textos de dramaturgia contemporània i un posterior col·loqui sobre les possibilitats interpretatives i actorals dels robots. Els comissaris també proposen tres xerrades: Vorejant l’impossible, La imaginació i Màquines de predir.
Hi hauran tres taules rodones amb debats sobre el procés de creativitat i els impediments que té la Intel·ligència Artificial. Es tractaran els possibles mons de relació entre les persones i les màquines. Això connectara amb un simposi que se celebrarà en un parell de mesos a la ciutat de Barcelona. Aquest tindrà com a tema principal els «possibles» i tot l’imaginari que aquests generen.
El marc filosòfic en el que se centra el cicle, es complementa amb una visió de la Intel·ligència Aartificial com a una possible via de diàleg entre generacions. Per això, s’han creat dos cursos. S’han basat en la creació híbrida amb la intenció de poder superar la dicotomia entre màquines i persones. Els cursos ens permeten imaginar futurs possibles per reemplaçar, amb la tecnologia, coses que estem fent com a humans. D’aquesta manera, ens podriem centrar més en altres coses. Com és tornar a donar sentit a les humanitats i les arts com a una eina de coneixement imprescindible.
