L’Orquestra Simfònica del Vallès va oferir la 9a. Simfonia de Beethoven, dirigida per Rubén Gimeno i acompanyada pel Cor de Cambra de Granollers i la Coral Càrmina. Un concert de comiat, ja que Rubén Gimeno deixa la titularitat de la direcció de l’OSV.
Amb un Palau de la Música ple a vessar, el programa va començar amb l’Himne de les Nacions Unides, una peça coral que va compondre Pau Casals. I sense cap entreacte ni pausa, va començar la 9a. Simfonia de Beethoven.
Un concert molt emotiu a Barcelona
En el primer moviment, Allegro ma non Troppo, un poco maestoso, les trompetes es van escoltar una mica massa per damunt de la resta d’instruments. Però en els altres tres moviments, Scherzo, molto vivace; Adagio molto e cantabile i Finale, presto, allegro assai… l’orquestració va anar com una seda.
El director va donar veu i importància a cadascuna de les famílies d’instruments… i com en una onada, pujaven la seva potència per anar diluint-se entre la resta de l’orquestra. Un moviment musical que donava molta alegria a la simfonia.
La direcció de Rubén Gimeno va optar per donar una certa acceleració a la música. Això li donava una alegria, un ritme, una força que contrasta amb la solemnitat que altres directors li han volgut donar a aquesta obra. Rubén Gimeno va oferir un veritable Himne a l’Alegria… una interpretació de la música que donaven ganes de ballar, de picar de mans, de cantar amb la coral. Va aconseguir el sentit de “comunitat” que ell apreua tant en aquesta peça de Beethoven.
La interpretació de Eugènia Montenegro, soprano; Mireia Pintó, mezzosoprano; Francisco Corujo, tenor i Xavier Mendoza, baix, van estar a l’alçada del moment. I van acoblar-se molt bé amb la força i alegria de l’orquestra i del cor.
El públic va fer sortir a saludar deu vegades el director que, al final, va oferir unes paraules de comiat i va fer participar tota la platea en l’alegria d’aquesta simfonia, i va fer cantar, juntament amb la coral, part de l’himne (traducció de Joan Maragall), que vàrem trobar al programa.
Al Palau de la Música vàrem gaudir d’una vetllada intensa que, malgrat la tristesa d’un comiat, ens va omplir d’alegria.
