Si voleu retornar temporalment a l’adolescència, més o menys llunyana segons el cas, podeu anar al Poble Espanyol a veure el sing along de Mamma Mia, Dirty Dancing o Grease. A causa de l’èxit d’assistència, s’ha augmentat el nombre de funcions i la temporada d’estiu s’ha allargat fins a mitjan de setembre.
La Tropa Produce, que crea i organitza esdeveniments culturals, és la responsable d’aquest muntatge que també ha portat a ciutats com Madrid, Málaga, Granada, Bilbao, Palma de Mallorca, entre d’altres.
Un espectacle a Barcelona que combina música, ball i diversió!
Què es pot dir de Grease que no se sàpiga ja? Encara que hagin passat trenta-vuit anys des que es va estrenar el 1978, sota la direcció de Randal Kleiser, és com si fos ahir. Segur que l’heu vista més d’una vegada i de dues, tres, quatre … Tan se val, no cal que les compteu. Per si algú no ho sap, el títol de la pel·lícula fa referència a l’oli (brillantina) que s’usava als anys 50 per fixar la rèplica del tupè del rei del rock, l’Elvis Presley.
Grease explica la història d’amor entre Sandy (Olivia Newton-John) i Danny (John Travolta) que es retroben casualment a l’Institut Rydell després d’un innocent idil·li d’estiu. Ara, a l’institut, tot és diferent. Les picabaralles entre bandes rivals – els”T-Birds” i “Els Scorpions”- envolten la parella, sota l’atenta i enamoradissa mirada de les “Pink Ladies” (Que bonic és l’amor!). Tot això – com ja sabeu – marinat amb les empalagoses i populars cançons que heu cantat mil i una vegades sense que us importi desafinar. El 1979, Hopelessly Devoted to You va ser nominada a l’Òscar a la millor cançó.
Els entranyables personatges i la ingenuïtat que traspua Grease la fan especial. La puritana mosqueta morta que es transforma en l’explosiva Sandy (espectacular amb el conjunt de cuiro negre); el típic fanfarró d’institut, en Danny, que amaga el que sent per la Sandy davant dels companys per no semblar un marieta (és molt bona l’escena en què després d’un moment tendre amb el seu amic Kenickie, desenfunden les pintes i s’enclenxinen els cabells a duo); Rizzo, la noia fàcil que l’únic que vol és que algú l’estimi de debò; la despistada secretària i l’estricta directora del centre que ploren com dues fleumes quan els alumnes es graduen, etc.
El terme sing along vol dir “cantar a cor” i això és precisament el que fa el públic, com en un karaoke. Es projecta la pel·lícula i quan arriben les escenes musicals es canta seguint el text de les cançons sobreimprès en pantalla. Com que l’objectiu de l’espectacle és passar-s’ho bé, gairebé tot està permès: cantar, xiular, fer palmes, ballar, menjar i beure, fer bombolles,,…
Abans de començar, podeu passar pel photocall a fer-vos una foto de record, comprar el kit de supervivència (amb els pom-pom de les animadores de l’equip escolar o el mocador vermell del cap) i, fins i tot, trobar la desitjada caçadora de les pink ladies.
La Plaça Major del Poble Espanyol és un espai adequat per a aquest tipus d’espectacle. Veure cinema a l’aire lliure és una molt bona opció per suportar la calor de l’estiu. Si arribeu aviat no tindreu cap problema per accedir al recinte i trobar una bona ubicació. Aneu-hi amb temps. No penseu ni per un instant que aquell fantàstic seient a primera fila us estarà esperant. Això no passa en les pelis de ciència ficció i menys en les musicals.
Encara que el nombre d’assistents al sing along és força alt, el comportament del públic és exemplar. Es mereix un 10, com a mínim. Hi ha famílies senceres (pares, fills, tiets, cosins, cunyats … la sogra), grups d’adolescents i no tan adolescents, festes d’aniversari, potser algun comiat de solter/a …. El sing along de Grease és apte per a tots els públics que, a més, han anat expressament a divertir-se.
Hi ha, però, aspectes tècnics i organitzatius que s’han de millorar perquè el resultat sigui el que s’espera ja que no és un espectacle gratuït. Per exemple, la qualitat de la megafonia, el funcionament dels micròfons o els talls en la projecció de la pel·lícula. Tampoc queda gaire clar quin és el paper dels animadors que canten i ballen durant la pel·lícula però que, de vegades, tapen les lletres de les cançons i impedeixen que es pugui cantar. La seva interpretació és francament millorable. També convindria començar abans de les 22h a ensenyar els balls, escurçar o eliminar la pausa i adaptar l’horari de l’espectacle al del transport públic en les sessions entre setmana. L’èxit de l’espectacle es deu principalment a la sintonia que es dóna entre els assistents, el bon rotllo i les ganes de passar-s’ho bé. D’això, per sort, n’hi ha per donar i vendre.
Encara que hi ha elements a polir que esperem que es resolguin de cara a l’estiu vinent, el sing along de Grease us farà passar un bona estona sobretot si aneu en grup. Podreu fer tot allò que no és permès en una sessió de cinema habitual i això no és poc. No sigueu tímids: canteu, balleu, crideu, xiuleu… (no patiu, no vindrà l’acomodador a cridar-vos l’atenció). Deixeu-vos anar i divertiu-vos com quan éreu adolescents perquè, de fet, només han passat quatre dies, no?
- GREASE – SING ALONG
- Espai: Poble Espanyol
- Companyia: La Tropa Produce
