Nota: 8,5 sobre 10
«Quan el teu company de dominó mor és que s’acosta el final» diu la Sra. Oliver al seu fill que la visita un cop per setmana. Aquesta frase, pronunciada per algú que s’apropa als setanta anys, pot semblar normal però no ho és tant quan qui la diu és un home vestit de dona.
Sí, la Sra. Oliver (Carles Canut) no és una dona com podria semblar pel nom. És un home d’avançada edat, maniàtic i rondinaire, que manté una relació distant amb la seva família. Ell no necessita ningú. Fa anys que no parla amb la seva exdona (Lluïsa Mallol) i menysté el seu fill (Dani Arrebola) que viu pendent d’ell.
Una obra de teatre sorprenent on la Sra. Oliver és un home
Aquesta peculiar família és la protagonista de l’obra de teatre que ens presenten el Teatre Tantarantana i Icaro Teatre – La Sra. Oliver – escrita i dirigida per Iñaki Garz.
Amb una excusa banal que amaga una amarga veritat, la Sra. Oliver decideix trobar-ser amb la seva exdona. Diuen que el temps ho cura tot i en aquest cas és així. Després d’anys de no veure’s sembla el retrobament de dues amigues: “Aquest pentinat és nou, no? Que bé que t’escau aquesta fandilla” diuen amb actitud femenina, mentre intercanvien compliments. A través de les seves converses descobrirem què va passar fa deu anys i el motiu d’aquesta inesperada trobada.
Veure el protagonista vestit de dona pot fer-nos pensar que l’obra parla de l’homosexualitat però no és així. Aquest aspecte que es tracta amb tota naturalitat ens explica el motiu del distanciament de la família i el per què de l’absència d’un dels seus membres. Resulta curiós que en diverses ocasions s’usi el terme “marica” però no de forma despectiva sinó amb mirada benèvola.
Del que en realitat tracta “La Sra. Oliver” és de la proximitat de la mort i d’allò que fem per posar ordre i tancar ferides obertes amb els nostres éssers estimats abans de marxar .. no fos cas que ja no fóssim a temps de fer-ho.
Un dels aspectes més interessants de l’obra és el vincle que uneix els protagonistes no exempt de retrets i però alhora dotat de gran afecte. Al començament de l’obra la relació es dóna d’un a un (face-to-face) entre pare-fill, mare-fill, marit-exdona. En canvi, cap al final interactuen tots tres i això fa que canviï la manera com es relacionen.
La senzillesa escènica (una cadira, un banc i una taula de menjador) permet concentrar-nos en l’esplèndida actuació dels tres actors. Carles Canut broda el personatge amb infinitat de matisos interpretatius que van des dels continus estirabots amb el seu fill al xiuxiueig de confidències amb la seva exdona. Al cap d’una estona de començar la funció, ja no veiem l’actor sinó l’excèntrica i rondinaria Sra. Oliver. Lluïsa Mallol li dóna la rèplica exacta perquè es sincronitzen a la perfecció. Encara que es podria pensar que la seva actuació quedaria eclipsada per la presència física i escènica de Carles Canut, a mesura que avança l’obra es creix i pren més protagonisme, fins a situar-se al nivell de “La Sra. Oliver”. Formen un sòlid tàndem interpretatiu. Dani Arrebola assisteix de forma un mica marginal però molt convicent al retrobament dels seus progenitors.
Mereix una menció especial la caracterització de “La Sra. Oliver”. Veure Carles Canut que és – com es diria en castellà “un hombre de pelo en pecho” – vestit amb una bata de floretes, barret, barba i les cames sense depilar és una imatge que no oblidarem mai. Del tot versemblant dins la seva inversenblança.
“La Sra. Oliver” ens sorprén per la tendresa dels seus personatges. Malgrat el llarg distanciament se senten propers fins al punt de fer coses que mai s’haurien imaginat davant d’una situació inesperada. És una d’aquelles obres que deixen bon gust de boca i que volem recomanar a amics i familiars. Com un bon llibre que no vols que s’acabi.
Fitxa artística de l’obra de teatre «La sra. Oliver»
- LA SRA. OLIVER
- Espai: Teatre Tantarantana
- Intèrprets:
- Carles Canut
- Lluïsa Mallol
- Dani Arrebola
- Autor i director: Iñaki Garz
- Producció: Tantarantana Teatre i Ícaro Teatre
