Els records a vegades vénen a la nostra memòria d’una manera violenta i amb una força descomunal. Llavors, mentre encenem una cigarreta i estem asseguts al nostre sofà, la nostra ment ens està fent viatjar al passat, està aconseguint fer-nos tremolar com si allò que fa tants anys va passar, estigués passant en aquest precís moment. I és llavors quan, nosaltres sols, baixem al nostre propi infern.
A «Terra de ningú», Harold Pinter ens endinsa a un viatge a l’inframón de la mà de dos ex-companys de batalla de la Segona Guerra Mundial. El text que el mateix autor va demanar que fos recitat en el seu propi funeral arriba ara al TNC amb un repartiment de luxe: Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol i David Selvas.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=uGX783-pyE0&w=420&h=315]
En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors. Si Dante pren Virgili com a guia per a la seva monumental travessia poètica, Harold Pinter s’endinsa en el particular descens als inferns contemporanis que és Terra de ningú acompanyat de la mà silenciosa del seu admirat T. S. Eliot.
Entrades per Terra de ningú al TNC 
