L’Aula de Teatre de la UPF ha presentat Terror i Misèria. Un muntatge no professional que mereixeria passar per més escenaris, perquè és un muntatge fantàstic.
Terror i misèria parteix del text de Kressmann Taylor, Adreça Desconeguda, on dos amics, en Martin Schulse i en Max Eisenstein es comuniquen a través de cartes. I amb el pas del temps, les cartes ens expliquen la història del sorgiment del nazisme i tot el que va venir després. Una correspondència privada que acaba trencant els límits del que és personal. I, enmig d’aquestes cartes, textos de Montserrat Roig, Primo Levi, Bertold Brecht i Martin Niemöller.
Terror i misèria, una obra inspirada en la novel·la Adreça desconeguda
Els dos personatges que són el fil principal de la història, en Martin i en Max, estan interpretats, cadascun, per dos actors, que expliquen les cartes com si fossin un diàleg viu i àgil, ple de força i d’expressivitat.
La resta de textos apareix enmig de la correspondència. El muntatge s’inspira en les tragèdies gregues i un cor, en aquest cas un cor jueus, ens explica amb detall el que estan patint mentre en Max i en Martin s’envien les seves cartes. El cor és el poble, la gent, els jueus i molts d’altres que fan que la realitat més crua aparegui davant nostre.
L’escenografia sembla senzilla, però no han deixat cap detall a l’atzar: les parets amb paper pintat, els mobles, els llums… tot està estudiat perquè puguem identificar una època i situar-nos sense cap mena de dubte.
Una bona posada en escena
La caracterització dels personatges, tant pel que fa al vestuari, com al maquillatge, pentinat i complements també és un gran encert que ens mostra que, abans de portar l’obra a escena, hi ha hagut un gran treball d’estudi.
La il·luminació, que es mou entre la penombra, la llum més crua i el vermell més sagnant, reforça cada moment del muntatge. I la música, que també denota que hi ha molt de treball al darrere del muntatge, perquè les peces estan molt ben triades.
Robert Prieta i Saïd Bosch (Martin Schulse), Joan Rabascall i Gerard Gil (Max Eisenstein), Guillem Bantulà, Eva Jou, Mireia Labazuy, Anna Maillo, Joan Moneo, Fancisco Javier Moreno, Eva Picazo, Rafael Luís Recuenco i Judit Vallès (Cor), fan una gran interpretació. Tots estan molt mesurats, no hi ha sobreactuacions. El drama, de vegades, s’intueix més que es veu. Saben transmetre emocions.
La direcció de Pep Antón Gómez ha fet que la combinació de textos i interpretacions sigui una meravella.
És una llàstima que Terror i Misèria només s’hagi pogut veure pocs dies a l’Auditori de la UPF. Un muntatge com aquest hauria de tenir molta més volada.
Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era, de jueu.Ara vénen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.
