Puntuació: 7.5 sobre 10
El Maldà es converteix de nou en una caixa de sorpreses per oferir-nos Tot el que no ens vam dir, una peça de teatre-musical en petit format, dirigida per Alicia Serrat i Miquel Tejada i produïda per Daniel Anglès. Podríem dir que és la segona part de l’obra de la mateixa autora que es va estrenar la temporada passada Per si no ens tornem a veure.
Tot el que no ens vam dir és una peça de teatre musical produïda per Daniel Anglès
Tot el que no ens vam dir se situa al 1999. Mentre esperen l’arribada del nou mil·lenni, cinc estudiants preparen un treball de filosofia. La professora, però, els ha posat dues condicions: han d’estar d’acord en les respostes i ser sincers, sobretot amb ells mateixos. Sembla un treball fàcil però la situació es complica quan han de respondre a la qüestió “Sou bones persones?” No coincideixen en la resposta.
Aquesta és l’excusa perquè ens parlin de moral i ètica, amistat i d’allò que no som capaços d’expressar en paraules i fan mal. Què vol dir ser bo o dolent? Amb qui o què ens podem comparar? Per què ens costa tant dir als altres allò que pensem o sentim? Por, vergonya? Què ens perdem si no ho fem?
És com un puzle que entenem al final de l’obra
Per aportar dinamisme a aquesta obra amb molt text i poca acció, s’usen interessants recursos com la repetició de part del text (com si fossin falques), monòlegs adreçats directament al públic o canvis de posició a l’escenari. Tot això unit als freqüents flashback creen un desordenat puzle que, un cop unides totes les peces, ens permet entendre què va passar.
L’actuació dels cinc intèrprets Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sonia Catot, Clara Solé i Estel Tort – tot i que comença tímidament – pren força a mesura que avança l’obra. Aviat quedem atrapats per les seves paraules que ens transporten amb nostàlgia a èpoques passades.
Sense desmerèixer la bona feina de Carles Alarcón (Rai) i Víctor Arbelo (Victor), destaca la solvent interpretació d’uns personatges femenins molt ben construïts: l’Anna (Clara Solé) atrapada entre dos amors, la Marina (Estel Tort) la més desinhibida de les tres i la ingènua Cris (Sònia Catot) que es pregunta si algú podrà estimar-la. Un personatge que desperta en nosaltres una gran tendresa.
Tot el que no ens vam dir combina la interpretació i el cant de forma equilibrada com si una fos l’extensió natural de l’altre. Dues formes diferents de fer-nos arribar el text que permet mostrar la gran versatilitat dels cinc intèrprets que actuen i canten bé i això no és habitual.
Destaca l’equilibrada combinació entre interpretació i cant
Aquesta proposta escènica demostra la bona salut del teatre musical a casa nostra però, segons diu Daniel Anglès en la roda de premsa de presentació de l’obra, cal impulsar aquest gènere fins que resulti tan habitual com altres propostes escèniques. Esperem que ho aconsegueixi amb la direcció del projecte l’Onyric del Teatre Condal.
Tot el que no ens vam dir és un espectacle fresc, natural i tendre, que desperta en nosaltres records de joventut, amb composicions originals i una molt bona interpretació dels cinc intèrprets de l’escola d’arts escèniques Aules que dirigeix Anglès.
Només queda per afegir que la solvència d’aquesta peça de teatre musical en petit format ens recorda la dita popular. “Al pot petit, la bona confitura”.
Dades tècniques de TOT EL QUE NO ENS VAM DIR, a El Maldà
- Direcció, llibret i lletres: Alícia Serrat
- Música i direcció musical: Miquel Tejada
- Repartiment: Carles Alarcón, Victor Arbelo, Sonia Catot, Clara Solé i Estel Tort, acompanyats al
- piano per Miguel Miguel González
- Producció artística: Daniel Anglès
