Nota: 9 sobre 10
Hi ha algú que no conegui la Ilíada o l’Odissea? Que no hagi sentit parlar d’Aquil·les, Nemelau, Odiseo, Hèctor, Ulisses, Helena, Paris, Eneas.. o la Guerra de Troia? I dels Déus de l’Olimp? Ara podem reviure les seves proeses a la sala gran del TNC amb Troia, una veritable Odissea amb guió i direcció musical de David Costa i direcció escènica i coreogràfica de Joan Maria Segura.
Troia és un espectacle musical a cappella
Troia està interpretada pels trenta-dos músics-actors del Cor de Teatre, una companyia creada a Banyoles fa vint anys que busca noves sonoritats i experimenta amb diferents recursos expressius. Els seus muntatges es caracteritzen perquè són a cappella: no usen instruments musicals, només la veu. D’acord amb el que diu el programa de mà, Troia és un espectacle polifònic i teatral.
Com en les seves obres anteriors Operetta i Allegro, Troia és fruit del treball grupal. Després de cinc mesos d’assaig a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles s’ha estrenat el desembre a Temporada Alta 2018 que l’ha coproduït junt a Somfònics.
Troia comença amb les paraules de la reina d’Ítaca Penélope – una de les poques escenes textuals de l’obra- en què plora la desaparició del seu espòs Odiseo i renega de l’obligació de contraure matrimoni per salvar el reialme. A partir d’aquest moment, s’inicia un viatge musical per alguns dels episodis més coneguts de les dues obres atribuïdes a Homer.
Com passa en altres obres – per exemple a La Flauta Màgica de Mozart – Troia té diferents nivells de lectura. Una de més senzilla, apte per a nens, que poden seguir-la com si fos una historieta d’aventures; una altra per a públic adult que coneix l’obra però que potser no l’ha llegida; i una de més profunda que permet, per exemple, entendre perquè Penélope teixeix sense descans el sudari del rei Laertes.
Troia fusiona la Ilíada i l’Odissea d’Homer per oferir-nos una obra diferent
Perquè sigui més fàcil trobar la connexió amb l’obra d’Homer, l’espectacle s’ha dividit en tres parts: abans de la Ilíada, la Ilíada i l’Odissea. Els títols sobreimpresos ens indiquen en quina part som: la mort d’Aquil·les, l’entrada el cavall de fusta, la tempesta del Déu Poseidó, la cova del gegant Polifem,… Com que és impossible reproduir totes les escenes dels dos poemes èpics i s’ha hagut de simplificar, el resultat és una peça diferent de les dues originals.
No se m’acut res més difícil que interpretar a cappella el repertori de les quinze peces de Haendel, Wagner, Bach, Verdi, Bizet, … a causa de la seva gran complexitat instrumental. Les veus dels cantants del Cor del Teatre tenen tants matisos que no t’adones que no hi ha música fins que ja ha passat una bona estona. D’entre totes les escenes, em van agradar especialment la Lacrymosa del Requiem de W.A. Mozart o la divertida desfilada dels Déus de l’Olimp.
Un muntatge molt visual: ple de llum, color i moviment
La veu dels cantants s’acompanya d’una estètica plena de llum i color. Troia és un espectacle molt visual en el qual teles amb dibuixos s’alcen per ocupar l’espai posterior de l’escenari. En altres moments, també amb roba, els membres de Cor de Teatre simulen el moviment del mar o observem l’acció en forma d’ombres xineses.
A càrrec de David Bofarull, la il·luminació confereix vida i moviment al muntatge, imprescindibles en una obra d’aventures com aquesta. Troia té un toc naif que recorda els contes desplegables que ens regalaven de petits.
A escena hi ha dos grups ben diferenciats. El primer, vestit de blanc, fa l’acompanyament vocal alhora que també participa en la trama. Com fan els cors de les tragèdies gregues, es mouen en bloc i usen màscares. L’altre grup dóna vida a personatges com Penélope, Ulisses, o els Déus de l’Olimp que porten un extravagant vestuari dels anys 80 que dóna color a l’obra.
Troia acosta la música clàssica a tots els públic
Troia té un toc d’humor que potser no esperàvem però que la fa lleugera i apte per a tothom. Segons paraules del director del TNC Xavier Albertí a la roda de premsa “Troia és un espectacle pedagògic que es pot compartir en família, un regal de Nadal ideal per a la Sala Gran”.
Per acabar, es podria dir que Troia és una odissea doble. Si agafem la definició del terme que ens dóna el DIEC “Llarg anar d’uns llocs a d’altres abans d’aconseguir el que hom es proposa” ens adonem que, a més d’explicar-nos les peripècies dels personatges de la Ilíada i l’Odissea, Troia és també un viatge musical, teatral i estètic que aconsegueix un important objectiu: apropar la música clàssica a tots els públics.
Benvingudes siguin totes les iniciatives que vagin en aquesta línia i també les que recuperen els clàssics de la literatura grega com Troia o Kassandra, que vam poder veure no fa gaire al TNC.
Dades tècniques de TROIA, UNA VERITABLE ODISSEA! Sala Gran TNC
- Guió i direcció musical: David Costa
- Direcció escènica i coreogràfica: Joan Maria Segura i Barnadas
- Intèrprets: els 32 cantants intèrprets de Cor de Teatre
- Producció: Somfònics i Temporada Alta 2018
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Empreses Culturals, Diputació de Girona, Ajuntament de Banyoles i Fundació Lluís Coromina.
