Crítica: Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta

Valoració: 10 sobre 10

La companyia Projecte Ingenu tanca el seu cinquè aniversari amb la reposició de Vaig Ser Pròsper, una adaptació de La Tempesta de Shakespeare… sense paraules.

I sense paraules ens deixa a tots, perquè l’adaptació és una meravella de posada en escena, d’interpretació, de subtilitat, de poesia visual…

Vaig ser pròsper de Projecte Ingenu: una meravella de proposta

Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Víctor Josep Rodrigo, Martí Salvat, Rosa Serra i Xavier Torra, dirigits per en Marc Chornet, ens expliquen la història d’un home, en un lloc indeterminat… un home vell al que cuiden amb molt d’afecte. Un home vell que sembla tenir records que li vénen i li van. Records que expliquen una història de reis, de mags, de fugides, de tempestes, d’amor…

Un escenari que són unes estances però que també poden ser indrets llunyans i misteriosos.

I mentre l’home va perdent la memòria, les estances es van buidant de mobles. La memòria va lligada al seu entorn i quan no hi ha records, tampoc no hi ha res on agafar-se. Els records i el present es barregen davant nostre. La il·luminació fa que l’ambient tingui un aire boirós i desenfocat… la decadència del vell sembla que també ens afecti a nosaltres.

Una posada en escena deliciosa

La música, cantada en directe pels intèrprets, és una delícia, com sempre, i barreja madrigals anglesos amb cançons de bressol mallorquines. Passem de la Gran Bretanya de Shakespeare i de l’illa on es refugia Pròsper, a les nostres Illes. Els records també són com illes en un mar de desmemòria.

Amb Vaig ser pròsper, la companyia Projecte Ingenu ha fet un gran treball d’adaptació de La Tempesta de Shakespeare, i ha convertit una història plena de venjança, en una història tendra i plena d’afecte. Un treball minuciós on cada gest té una importància cabdal.

Vaig ser Pròsper ha estat molt pocs dies en escena, i és un muntatge que s’ha de veure i cal que arribi a molta més gent. Esperem que torni aviat i que no haguem d’esperar cinc anys més, al desè aniversari.

 

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.