Crítica: Yerma – Una vibrant adaptació arriba al Teatre Akadèmia

Nota: 8.5 sobre 10

YERMA. Es tracta d’un clàssic de Lorca, que tots coneixem, que l’hem vist representat en diferents teatres, uns més antics que d’altres i amb diferents actors, uns més coneguts, uns que ens han sorprès… alguna Yerma que ens ha deixat bocabadats i alguna altra que probablement ja quasi ni recordem.

Introducció a Yerma, de Federico García Lorca

Yerma fou escrita el 1934 i forma part de l’anomenada Trilogia Lorquiana, juntament amb La casa de Bernarda Alba i Bodas de sangre. És un mirall dur i real d’una societat masclista que imposava a la dona la funció de mare, com a única possibilitat de realització; una dona que no donava a llum no era una autèntica dona.

Aquesta cruel idea persegueix la protagonista de Yerma des del moment en que es casa amb un marit que no ha escollit però que tot i així intenta acceptar i estimar. El dolor creix amb els anys i la tragedia de no poder tenir el fill que somia entre els seus braços, acaba enbogint la nostra jove protagonista.

La versió de Yerma al Teatre Akadèmia

És perillós enfrontar-se a una tragèdia d’aquestes dimensions i amb tants antecedents però, els actors i actrius de l’obra que s’està representant a l’AKADEMIA, poden estar ben satisfets que aquest no l’oblidarem fàcilment.

Del text, de l’obra en si, de Lorca, podríem dir-ne molt però com que són tan grans i tan eterns, ens centrarem amb el que ens ha deixat clavats a la cadira, plaentment clavats a la cadira, durant l’hora i mitja que dura la representació: ELS SEUS ACTORS, per davant de tot, la seva excel·lent interpretació i la senzillesa escènica és el que ens ha semblat més destacable i per això volem detallar el nom de tots ells:

  • Yerma – Alba José
  • Juan – Martí Salvat
  • Víctor – Xavier Torra
  • María – Ariadna Fígols
  • Vella – Isabel Soriano
  • Noia – Roser Tàpias
  • Noia – Cristina López

El director teatral i dramaturg Marc Chornet Artells  fa una excel·lent direcció i adaptació del clàssic de Federico Garcia Lorca; l’acompanyen una escenografia fabulosa, vibrant, senzilla i a la vegada exquisita i unes cançons, a capela cantades pels mateixos actors, que et posen la pell de gallina i que acaben d’arrodonir a la perfecció l’escena que transcorre i de donar vida a aquest ambient rural tens, contingut i punyent.

No podem fer més que recomanar-vos-la i posar-li un 8,5/10. Aneu-hi, gaudiu-la i… inevitablement, patiu una mica amb YERMA. Teniu fins el 4 de febrer!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *