Crítica: Zero de Humanhood – Al Mercat de les Flors

Zero mercat de les flors

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

Zero és un espectacle de dansa que, de ben segur, no us deixarà indiferents. És tanta la força vital que transmeten els dos ballarins de la companyia Humanhood que us semblarà que floten amb el moviment de l’aire.

Zero, un espectacle de dansa de gran qualitat

Ara, hem tingut la sort de poder veure Zero al Mercat de les Flors on el 2019 vam presentar al Grec Festival un espectacle posterior però també de gran qualitat: Torus  Mentre que Torus posava el focus en una figura geomètrica, el torn, a Zero ho fa amb un número que de vegades no es considera com a tal i que simbolitza l’inici.

Humanhood va ser fundada el 2016 per la ballarina catalana Júlia Robert i el ballarí britànic Rudi Col. Junts han desenvolupat un llenguatge de moviment fluid i simbiòtic que els fa únics. Com diu en el seu web «La investigació darrere del treball està arrelada en la física i l’astrofísica, així com en la seva visió personal del misticisme oriental, fascinat per les connexions que hi ha entre camps aparentment diferents i com aquests configuren la nostra pròpia experiència humana». D’aquí es deriva el nom de la companyia.

Són molts els termes i sensacions que Zero evoca en nosaltres: força, moviment vital, fluïdesa, energia còsmica, rotació, experimentació, fusió d’elements, espai i aire, espiritualitat, subtilesa … però el concepte que descriu millor l’espectacle és el de bellesa hipnòtica. No és estrany, doncs, que el 2016 guanyés el primer premi del Certamen Coreográfico de Madrid i que es presentés al prestigiós teatre londinenc Sadler’s, entre d’altres llocs, on va ser un gran èxit.

Resulta difícil apartar els ulls de l’escenari en què ocupa la part central un gran cercle, el zero, dins del qual dansen els dos ballarins. Amb uns moviment tan ben sincronitzats que sovint semblen una única persona i d’altres que s’emmirallin l’un en altre. Els contrastos de llum, el blanc i el negre, crea un fort contrast que contribueix a donar-nos una sensació d’irrealitat.

De vegades em costa entendre el llenguatge de la dansa perquè no segueix un fil narratiu com les obres de teatre a què estic acostumada però, en el fons, és igual. Els moviments sinuosos, oscil·lants i totalment compassats de la Júlia Robert i en Rudi Col són de tanta bellesa que ens adonem que l’art té molt més de contemplatiu que d’entenedor. És una experiència sensitiva que no es pot traduir en paraules. I potser, no cal.

Doncs, aquest és precisament el que provoca Zero en els espectadors (almenys, a mi). Deixa’t anar i gaudeix del que veus i sents. No només les coreografies dels dos excel·lents ballarins sinó també de la música immersiva que l’acompanya i el joc de llums i ombres que creen una sensació de fluïdesa, d’estar volant.

I aquesta és, precisament, la sensació amb què em quedo. La de sortir del Mercat de les Flors flotant.


  • El que més m’ha agradat: tot.
  • El que menys m’ha agradat: que l’espectacle dura tot just una hora.

 

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural per vocació. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals i sòcia del Cercle de Cultura. M'encanta llegir i escriure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.