Llenos de vida, escrita i interpretada per Sergio Mora Montserrat i dirigida per Ángela Palacios, és una peça teatral que parla del descobriment de la pròpia identitat en un context hostil. Amb una estructura narrativa íntima i una posada en escena minimalista, l’obra explora la infància, la sexualitat i la memòria des d’una perspectiva LGTBIQ+ marcada per la tendresa i la resistència.

Llenos de vida a la Sala Fènix: un poble, un cos i moltes veus

L’obra ens trasllada a un petit poble anomenat Palomar del Rey, durant el que serà “l’estiu més calorós del món”. En aquest espai aparentment tranquil, un adolescent viu el despertar de la seva homosexualitat, envoltat per un entorn rural i conservador. El relat es desenvolupa a través de múltiples personatges que l’acompanyen, el qüestionen o el defineixen, tots interpretats per un sol actor: Sergio Mora Montserrat.

Aquesta multiplicitat de veus dins un sol cos escènic genera una experiència immersiva i molt personal. L’espectador no només assisteix a un relat de creixement, sinó que es veu arrossegat per un univers carregat d’imatges, emocions i silencis.

Una posada en escena minimalista i plena de poesia

Ángela Palacios aposta per una escenografia austera però molt suggeridora: una cadira, una estora, alguns objectes quotidians. Aquests elements senzills es transformen contínuament gràcies a la imaginació del performer i la subtilesa de la direcció.

L’espai escènic, petit i proper com és habitual a la Sala Fènix, afavoreix una relació directa amb el públic. La il·luminació, molt cuidada, ajuda a transitar per diferents ambients emocionals, mentre que el so s’utilitza amb mesura per subratllar moments clau sense sobrecarregar l’escena.

És una posada en escena que aposta pel poder de la imaginació i la paraula, i que permet que el focus estigui en la força interpretativa.

Una interpretació que dona vida a tot un poble

Sergio Mora Montserrat brilla en una interpretació que és, alhora, virtuosa i commovedora. Amb petits canvis de veu, gest i energia, és capaç d’encarnar una galeria de personatges —des de familiars fins a figures del poble— amb una precisió que mai perd l’autenticitat.

Però més enllà de la capacitat tècnica, el que realment destaca és la veritat que transmet. La seva presència escènica és poderosa i fràgil alhora, i genera una empatia immediata amb el públic. El dolor, la confusió, el desig i l’alegria es barregen en una interpretació que va molt més enllà del virtuosisme.

Una reflexió sobre identitat, memòria i resistència queer

L’obra planteja qüestions profundes sobre la construcció de la identitat i el pes del rebuig social. El protagonista, a través dels seus records i emocions, ens mostra les ferides que deixa la discriminació, però també la força que emergeix d’habitar el propi desig amb orgull.

Llenos de vida és un cant a la diferència i a la supervivència emocional. Una peça que reivindica la memòria LGTBIQ+ i que denuncia amb subtilesa però contundència la violència que s’exerceix sobre els cossos dissidents, especialment en entorns on encara predomina la norma heteropatriarcal.

Llenos de vida no és una obra fàcil ni de trama convencional. És un viatge íntim, dur i tendre alhora, que apel·la a l’experiència compartida de ser qui som en un món que sovint ens exigeix el contrari. El seu format senzill i l’energia emocional que transmet fan que sigui una experiència que persisteix més enllà del teló.

  • El que més m’ha agradat. L’actuació de Sergio Mora Montserrat, capaç de construir un univers ple de personatges i emocions amb una entrega total. La forma com la peça tracta la identitat LGTBIQ+ des d’una mirada poètica i contundent.
  • El que menys m’ha agradat. Res! M’ha encantat!!
Comparte este artículo
Facebook
Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *