Snorkel d’Albert Boronat a la sala Heartbreak Hotel fins al 8 de març Us sona el nom, oi?, clar, perquè ja n’hem sentit a parlar d’aquesta obra, abans, fa més de deu anys.
Snorkel és un text d’Albert Boronat que es va estrenar en format teatral l’any 2015 a la Sala Beckett, amb la companyia La Virgueria, i que ara torna, en una sala diferent i amb un nou repartiment, de la companyia UNACASAENLAMONTAÑA. Aquesta companyia teatral, dirigida per Albert Boronat, va obtenir un gran èxit per part de públic i crítica amb la seva obra homònima “Una casa en la montaña”.
Snorkel d’Albert Boronat torna a Barcelona
Snorkel és, igual que l’obra anterior, diferent. És transgressora, reivindica l’experiència teatral com una vivència totalment immersiva on els límits es difuminen, la realitat i la ficció, l’actor i el personatge, el públic i l’interlocutor…
I ens parla també de coses poc concretes, de conceptes que cadascú pot interpretar lliurement; una noia politoxicòmana que busca la llum, un noruec que viu en un poblet i que guarda un gran secret, uns amics que prenen bolets al·lucinògens a la vora del foc, animals estranys, deixalles en un llac…
Una proposta íntima
La Sala Heartbreak Hotel ja ens té acostumats a propostes d’aquestes molt íntimes, en les quals entres i et trobes els actors parlant i et saluden. És divertit i original i és un format que ens permet la dimensió física de la sala (igual que la Flyhard, per exemple).
Quan entrem en el context d’Snorkel ens sentim còmodes i riem, però, a mesura que avança l’obra ens sentim massa perduts. Tant conceptualisme i tanta originalitat, m’ha desconcertat una mica, tot i la meravellosa actuació dels quatre intèrprets.
S’ha de ser valenta per anar a veure Snorkel i s’hi ha d’anar amb la ment molt oberta per a gaudir-la.
- El que més m’ha agradat: que els actors semblen els teus amics quan ets allà, no hi ha distància i et cauen bé.
- El que menys: que no he entès massa coses i m’he sentit una mica tonta.
