Tres Porques és la nova producció de El Eje, companyia resident d’aquesta temporada a la Sala Beckett. L’obra, escrita per Pau Masaló i dirigida per Eric Balbàs i Carla Tovias, estarà al cartell fins al 16 de febrer.
Per més que el títol pugui recordar el clàssic Els Tres Porquets, no té res a veure. Tampoc és una oda al veganisme. Tres Porques critica la moralitat d’aquest conte infantil i les condicions de les indústries càrnies. Anar a veure Tres Porques és saber que en sortiràs completament canviat.
Tres porques és una obra que impacta
Una veu en off, que correspon a una treballadora de la indústria càrnia, Kana, ens presenta l’obra. Després surten tres porques a treballar en la construcció d’un escorxador, acompanyades de sobretítols que desenvolupen la història. A l’escenari hi passen moltes coses que acompanyen un text directe i realista.
Tant les actrius – Laia Alberch, Maria Hernández i Mar Pawlowsky – com l’equip directiu han aconseguit encaixar el teatre físic – amb tocs de clown – amb el text, que fins i tot recorda a les pel·lícules mudes. El guió ens exposa, entre molts temes, la consolidació del capitalisme a occident després que Walt Disney, al segle passat, creés un curtmetratge que va alterar la faula original dels Tres Porquets.
A Tres Porques hi passen tantes coses alhora que és difícil captar tots els detalls. El text tampoc ajuda: en certs moments passa massa de pressa i t’obliga a decidir si perdre el fil narratiu o l’acció. Tot i això, en conjunt, s’ha aconseguit un equilibri entre acció i guió bastant precís, que demostra una gran preparació prèvia.
Masaló crea un text cru que convida a reflexionar sobre el consumisme i l’economia
Ja a l’inici de l’espectacle, la narradora llança un avís remarcant que Tres Porques no serà una obra d’entreteniment ni amb grans rialles o girs inesperats. Seran moments durs, realistes, que fins i tot arribaran a incomodar. L’obra ens endinsa en un món cruel que tots coneixem, però sovint en desviem la mirada.
Hi ha qui, a mitja funció, va decidir marxar. Una llàstima, perquè el millor estava per començar. A mitja funció, la història pren un canvi de sentit després de l’explosió d’uns ploms. Torna a aparèixer Kana, ara a través de la pantalla, que explica la seva experiència i els riscos de treballar a una indústria càrnia.
Una obra que demana veure-la diverses vegades
Tres porques et deixa trasbalsat tant pel seu missatge directe i clar com per la gran documentació que gira al voltant de l’obra. Pau Masaló, Eric Bablàs i Carla Tovias han sabut crear un espectacle molt contundent, ple de detalls que costa captar el primer cop, i que explica què els hi passa als treballadors que sacrifiquen milions de porcs l’any. Una obra que no et deixa indiferent.
Al final, ens va convidar a un frànkfurt. A veure qui era el valent de menjar-se’l.
- El millor: una obra molt ben treballada, amb una forta crítica sobre un tema delicat de tractar.
- El pitjor: els sobretítols van massa ràpids, i a vegades pots perdre el fil narratiu o l’acció.
