Crítica: Arribaràs i serà de nit – Sala Àtrium

Arribaràs i serà de nit, el nou espectacle musical de Projecte Ingenu, escrit per Marc Artigau i dirigit per Marc Chornet Artells, arriba a la Sala Atrium. L’obra reflexiona sobre l’ús de les noves tecnologies per superar el dol i fins a quin punt la nostra existència es redueix a informació que pot ser descodificada. La producció estarà a la cartellera fins al 13 d’abril.

Arribaràs i serà de nit planteja la superació del dol a través de la tecnologia

Arribaràs i serà de nit ens explica la història d’amor entre l’Àlex i la Irene, una història que va acabar amb un accident que va patir la noia durant l’any anterior. Per superar el dol, el protagonista es refugia en les noves tecnologies i crea una Irene del passat, present i futur, mostrant el seu intent per trobar un equilibri entre la memòria d’aquell amor i la realitat de la seva absència en el món real.

El dol és un procés molt individual, és aquí on aquesta obra agafa força. Projecte Ingenu i Marc Chornet donen una altra volta a la idea de la gestió del dol i presenten una producció immersiva que involucra el públic de manera individual, tant a nivell auditiu com sensorial.

Una obra que posa les emocions a flor de pell

Arribaràs i serà de nit planteja qüestions sobre com afrontem el dol en l’era digital i fins a quin punt les tecnologies ens poden ajudar o distorsionar la realitat i el procés. Només traspassar la porta de la Sala Atrium, cada espectador es col·loca uns auriculars, amb la intenció de viure els diàlegs de manera individual i més propera. L’obra ja comença tan bon punt entres a la sala. El vestíbul de la Sala Atrium es converteix en una trobada d’amics —els mateixos espectadors— que organitza el protagonista per recordar la seva parella.

Toni Guillemat, qui encarna l’Àlex, fa un paper excepcional. L’actor crea una atmosfera tensa que sap aguantar tota l’obra; les seves emocions s’encomanen, i fins i tot en algun moment pot ser que se t’escapi una llàgrima. Ho viu intensament i posa els sentiments a flor de pell.

Isabel Soriano, Neus Pàmies i Paula Jornet, tres grans veus fusionades a Arribaràs i serà de nit

A l’escenari, l’Àlex està acompanyat per tres actrius amb veus molt potents de diferents generacions. La primera, Isabel Soriano, la mítica actriu de la primera estrena de Mar i Cel; juntament amb ella, Neus Pàmies, a qui vam poder gaudir a Infanticida, i Paula Jornet, a La importància de ser Frank. El trio dona veu i cos als diferents moments de la vida de la difunta —passat, present i futur—, desdibuixant la realitat i plantejant fins a quin punt la ficció pot crear realitats i reviure records, o fins i tot generar-ne de nous.

La posada en escena és senzilla però carregada de simbolisme, amb una decoració que recrea un univers entre el somni i la realitat. Les veus de les actrius construeixen una atmosfera de calma i melancolia que acompanya la tristesa i la solitud del protagonista. Això sí, he trobat a faltar algun trencament de la dinàmica per captar més l’atenció de l’espectador.

Arribaràs i serà de nit és una obra amb una gran càrrega emocional i un debat tecnològic molt potent. Es tracta d’una proposta molt original i innovadora, amb un ritme pausat i plena d’emocions. Tot i això, l’ús dels dispositius auditius pot generar certa incomoditat a aquells que no hi estan habituats, però és essencial per a la dinàmica de l’obra. Qui aconsegueixi connectar amb la seva atmosfera en gaudirà, i molt.

  • El que més m’ha agradat: Arribaràs i serà de nit és una experiència diferent, immersiva, que planteja una nova manera d’interpel·lar a l’audiència. Projecte Ingenu i Chornet han creat un musical molt íntim, que cada espectador ho viu des de la seva perspectiva. 
  • El que menys m’ha agradat: A vegades, l’obra pot resultar lleugerament monòtona. Crec que el muntatge té una duració excessiva respecte la història que se’ns vol explicar.
Comparte este artículo
Facebook
Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *