Helena Tornero estrena Tu em vas prometre una història d’amor a la Sala Beckett, una obra que ens presenta a una escriptora en la seva habitació, rodejada d’éssers ficticis que seran els protagonistes de la seva història (i fins i tot, de fantasmes familiars). L’autora intenta escriure una història d’amor, però, avui dia, com es pot parlar de l’amor sense caure en tòxics romàntics, sense que ningú se senti exclòs (o exclosa)? Difícil tasca, molt difícil. Però ella ho intenta i el resultat és una comèdia divertidíssima, original, plena de ritme i brilli-brilli.
Tu em vas prometre una història d’amor o el drama d’una escriptora per parlar de l’amor
El plantejament és genial: l’escriptora es troba “sola” al seu escriptori amb la intenció de començar a definir la història d’amor que ha promès que escriurà. Bé, no està sola del tot, perquè, com totes les escriptores, està rodejada dels personatges de ficció que apareixen i desapareixen de la cambra.
De la mà d’aquests inseparables amics, l’autora intenta definir com pot ser una història d’amor avui dia que no caigui en els tòpics, que no defensi un amor tòxic i que sigui inclusiva. Comença imaginant-se la ciutat de Roma, romàntica, antiga, plena de bellesa; però ràpidament caiem en el clixé de l'”amant” tradicional que assetja a la seva víctima fins que aquesta acaba caient, més per insistència, que per amor real. Després, òbviament, anem a París, la ciutat de l’amor, però el llibertinatge sexual i la falta de respecte apareixen des del primer moment.
Al final, l’autora decideix ubicar la seva història a Polònia, una ciutat que normalment no entra en els tòpics del romanticisme i que, precisament per això, l’escriptora escull com a espai narratiu. I, a partir d’aquesta decisió inicial, intentarà escriure una història entre dos personatges que sigui un amor actual, real, contemporani, però sense perdre la bellesa i la màgia d’aquest sentiment. Sembla difícil, però ho aconsegueix!
Interpretacions genials, plenes de ritme i de comèdia
Ester Cort, Fermí Delfa, Sandra Pujol Torguet, Roger Torns i Teresa Vallicrosa son els protagonistes d’aquesta divertida comèdia. Tots fan una feina impressionant, i ens ajuden a viatjar amb ells per aquests confins que separen la realitat de la ficció.
Sobretot, destaco a les tres actrius: Ester Cort, Sandra Pujol i Teresa Vallicrosa, perquè vaig trobar que tenen una força escènica, una comicitat i una presència brutal. Es mengen l’escenari i ens hipnotitzen amb la seva sensibilitat i energia.
Tot i que, el dia de l’estrena, va haver-hi alguns problemes tècnics al barri del Poblenou, el cert és que la màgia del teatre va tornar a arribar en un tancar i obrir d’ulls. Després de quasi 20 minuts de pausa obligada, els actors i les actrius van entrar a l’escenari (en un segon intent!) i van aconseguir agafar embranzida de nou i deixar-nos viatjar amb ells i elles al karaoke de la perifèria del món. Brillant.
Israel Solà deixa la seva empremta a l’obra
Una posada en escena que, aparentment, és senzilla, acaba convertint-se en una proposta que ens fa viatjar de la fantasia a la realitat (excel·lent recurs el de les butaques a l’escenari), que ens obre les portes d’un karaoke a tope de brilli-brilli i que ens convida a viure una espècie de videoclip intens per tota Barcelona.
A més, l’ús de la càmera en viu li dona un toc molt cinematogràfic a les escenes més intenses i aconsegueix potenciar la importància del moment, els sentiments dels personatges, les emocions a flor de pell.
En definitiva, Tu em vas prometre una història d’amor em va semblar una autèntica passada. Em va fer riure, em va fer emocionar i em va fer veure que, el teatre, segueix sent aquell espai on la ficció i la realitat es donen la mà. I, quin final… QUIN FINAL! 🙂
- El que més em va agradar: Les interpretacions de les tres actrius és immensa. La trama de l’obra també és molt original i està molt ben plantejada amb la metaliteratura.
- El que menys em va agradar: Els problemes tècnics! Jajaja Però això no és culpa de ningú. Em va encantar l’obra sencera, d’inici a final. Enhorabona!
