Coliseo, el mítico escenario arriba de la mà d’Eclipso Immersive Entertainment a l’Arenas de Barcelona. Una proposta immersiva que aposta per l’impacte visual i sensorial. No és teatre convencional ni tampoc una simple projecció: és una experiència pensada per envoltar-te des del primer moment.
Índice
ToggleColiseo, el mítico escenario, una exposició inmersiva a la Cúpula de l’Arenes
Només entrar, ja notes que l’ambient està cuidat. La llum, el so, l’espai… tot està pensat perquè et deixis portar. Però si hi ha una cosa que realment va marcar la diferència en la nostra visita va ser l’acompanyament. El noi que ens va ajudar i guiar va ser en Víctor, i sincerament, va ser clau perquè l’experiència funcionés tan bé. Proper, atent i molt implicat, ens va explicar cada detall amb calma i entusiasme. Es nota quan algú creu en el que està fent, i això suma moltíssim.

Experiència hipnòtica, encara que hi manca un fil narratiu
Visualment, Coliseo, el mítico escenario és potent. Hi ha moments realment hipnòtics en què et quedes literalment amb la boca oberta. La música acompanya molt bé i la sincronització tècnica està molt treballada. Durant aquests instants, la proposta compleix totalment la seva promesa: sorprendre. Llegeix l’entrevista que li vam fer al General Manager d’aquesta exposició.
Ara bé, a mesura que avança, la intensitat inicial perd una mica de força. Potser perquè la narrativa no acaba d’estar del tot definida o perquè tot el pes recau en l’impacte visual. Es troba a faltar un fil conductor més clar, alguna cosa que et connecti més emocionalment i no només a nivell sensorial.
Tot i això, Coliseo, el mítico escenario és una proposta diferent i això sempre s’agraeix. No és el típic pla cultural a Barcelona i, si et ve de gust provar alguna cosa nova, pot ser una molt bona opció. A més, amb algú com en Víctor guiant l’experiència, tot flueix molt millor.
- El que més m’ha agradat: La força visual i l’acompanyament proper d’en Víctor, que realment millora l’experiència.
- El que menys m’ha agradat: La manca d’una narrativa més sòlida que sostingui tot el recorregut.











