Crítica: Abraza tus miedos – Cincómonos

4 out of 5 stars (4 / 5)

“Yo ya no tengo miedo. ¿Y tú?” és la pregunta que l’actriu Patrizia con Zeta llença a l’entretingut monòleg Abraza tus miedos que apel·la a un públic fent-lo partícip de la història. Amb un guió i sota una direcció d’Elia Tabuenca es busca retratar una situació actual en la qual les pors més íntimes de cada persona surten a la llum.

Quina és la teva por? Ves a descobrir-la i “abraçar-la” al teatre Cincómonos tots els divendres fins al 30 de desembre.

Abraza tus miedos: les pors com a motor de l’obra

Patrizia con Zeta ens impressiona en un monòleg on interpreta a Lía, una psicòloga que es dirigeix al públic de manera pròxima transportant-lo a una conferència motivacional amb l’ocasió de presentar el seu llibre.

I qui assegura haver trobat el mètode infal·lible per superar les pors, des de les més internes i amagades fins a les més superficials, amb només 3 passos que presenta i fa repetir al públic de manera activa.

Tot sembla anar bé fins que, al mig de la xerrada, la seva por sembla no haver estat tan “abraçada” com ella profetitzava amb el seu mètode. En aquest moment hi ha un gir radical accionat per la por de Lía que sorprèn al públic gratament tot creant una situació caòtica i inesperada.

La intensitat augmenta vertiginosament arribant al clímax del monòleg a partir d’un guió àgil i entretingut que capgira la situació i la situa en contra de la protagonista.

Un viatge al nostre món interior

L’obra de 70 minuts retrata el món interior de Lía, qui es despulla literalment i metafòricament davant un públic que s’hi pot sentir reflectit. Perquè al cap i a la fi tothom té pors amagades que evita i desitja constantment fer desaparèixer.

Aquí és on resideix el potencial del monòleg: Abraza tus miedos incita al públic a reflexionar sobre les seves pors, aconseguint-ho fins i tot abans que s’iniciï l’espectacle –tota una proesa en un teatre–.

La lliçó que es desprèn és que no existeix mètode infal·lible establert perquè les pors formen part de la vida humana i justament descobrir-les, atrevint-se a fer el pas d’introspecció, ens aterroritza i cadascú ha de trobar la seva manera per fer-ho.

Reflexió que el públic va desxifrant amb la història que amaga el personatge de Lía, però que potser no acaba de quedar clara fins al final quan tot es cohesiona sota la frase de Carl Jung:

La cosa más aterradora es aceptarse a sí mismo por completo.

Un monòleg original i innovador

Abraza tus miedos compta amb subtils tocs d’humor i maneres d’apel·lar al públic i interactuar amb ell que el converteix en una aposta innovadora. Es tracta sens dubte d’un monòleg original amb essència pròpia que trenca amb la 4a paret sense forçar-ho.

La interpretació professional i el guió amb un diàleg absorbent i quotidià atrau el públic qui sembla assistir vertaderament a una xerrada. És una immersió total fins que, després del gir, t’adones que estàs al teatre davant una situació inversemblant a la vegada que tan real.

A més, la interpretació s’enriqueix amb l’ús complementari d’elements sonors i audiovisuals, a càrrec de LaCharito Films. De manera que el vídeo es converteix en una eina enginyosament indispensable que gaudeix de cert protagonisme i ajuda al desenvolupament argumental de l’obra.


  • El que m’ha agradat més: la proximitat de l’actriu i l’ambient íntim que es respirava. A més, realment al principi de l’obra em qüestionava si estava presenciant una xerrada o estava al teatre.
  • El que menys m’ha agradat: el so de l’audiovisual quan apareixia Lía a la pantalla es podia millorar. Se sentia un so de fons quan el vídeo s’escoltava, i s’aturava de cop quan parlava Patrizia.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.