A Bonobo 2.0 coneixem a en Fadi, que condueix una furgoneta vella per carreteres secundàries. Va molt ben vestit. Desentona amb la furgoneta que condueix. Està nerviós. Sap que té un objectiu per complir. No pot tornar enrere.
A partir d’aquí, en Fadi ens porta en un viatge fins al sud d’Espanya. Un viatge on estarà acompanyat per la Sabina i la seva filla petita. Un viatge on res no és el que hauria de ser i res no acaba com hauria d’acabar. O sí.
Bonobo 2.0 torna a Barcelona en una versió més propera i íntima a la Sala Fènix
El text de Josep Julien ens embolcalla. En Fadi és un personatge amb molts matisos que no sabem on col·locar. Ens desconcerta i. alhora, ens provoca molta tendresa. A estones sembla un adult funcional i, a estones, sembla un nen petit que només demana que algú l’abraci.
Moha Amazian fa una interpretació admirable
En Moha Amazian és en Fadi. Una interpretació admirable. Sense fer escarafalls, sense estridència, ens explica la seva història. De tant en tant, s’adreça a nosaltres, directament… sembla que ens demani l’opinió… més que preguntes al públic, semblen preguntes retòriques que li serveixen per aclarir-se les idees.
Seriós i greu, sap transmetre la dualitat entre home adult i nen petit que surt del text i de la seva forma de dir-lo. Una gran interpretació i una gran direcció de Josep Julien que sap aprofitar el talent i la professionalitat de Moha Amazian per crear un personatge únic en escena.
Escenografia minimalista, però contundent
Al fons, unes projeccions ens van mostrant carreteres infinites, paisatges oberts, una església, el mar… si fossin en blanc i negre, serien com una pel·lícula surrealista italiana. Unes imatges que acompanyen la narració i el viatge del Fadi / Moha Amazian.
En escena, a part de les projeccions, només dues rodes de cotxe. Un drap per rentar-se les mans… res més. La buidor de l’escenari s’adequa a la buidor que sembla haver davant del Fadi, al fet de no saber què passarà…
Enmig d’un text greu i lent, la música triada és una sorpresa que, de sobte, ens fa reaccionar, ens desperta, com si les paraules del Fadi ens haguessin hipnotitzat.
Bonobo 2.0 a la Sala Fènix és un molt bon monòleg que ens porta de viatge. Un viatge per Espanya i un viatge interior. Un viatge on nosaltres som els acompanyants. Un viatge on cada tombant és una sorpresa.
- Allò que m’ha agradat més: El text i la interpretació.
- Allò que m’ha agradat menys: En algun moment, quan en Fadi parla al racó, es perd el text. Se sent, però cal estar-hi molt atent a no perdre cap paraula.
