[usr 5 img=»03.png»]
La Sala Versus Glòries ens porta Cartes d’amor, un text d’A.R. Gurney que fa servir l’estil epistolar per explicar una història d’amor i amistat que dura al llarg de tota una vida. El text de les cartes es personifica davant nostre. La Melissa I l’Andy es van abocar en les cartes, I ara, a partir de les seves paraules, tornen a ser vius, a respirar, a bategar… a estimar.
Cartes d’amor, una comèdia romàntica arriba a la Sala Versus Glòries
La Lloll Beltran (Melissa) i l’Àlex Casanovas (Andy) estan molt bé en els seus personatges. Una bona tria de March Rosich i Jordi Andújar. Ella ens transmet la vitalitat, l’energia inacabable de Melissa. Ell ens transmet el bon seny, la contenció d’ell. Melissa sempre a punt de trencar les convencions socials. Andy sempre respectant-les.
La Lloll Beltran i l’Àlex Casanovas fan que la Melissa i l’Andy es personifiquin davant nostre amb el moviment, el gest, la veu, l’expressió… Una bona caracterització i lleugers canvis en el vestuari ens fan anar directament als anys cinquanta… I d’allà als seixanta, als setanta…
Al centre de l’escena, una taula llarga i dues cadires, on Melissa i Andy llegeixen les cartes. Cartes senceres, postals, invitacions, frases que es converteixen en diàlegs… I silencis. Silencis que també hi va haver entre els dos amics I amants.
La música jazzística que acompanya algunes escenes acaba d’arrodonir el muntatge.
Cartes d’amor és un molt bon muntatge per gaudir d’un bon text i d’unes bones interpretacions. Un text que ens fa tenir fe en l’amor, en l’amistat… que ens fa veure la vida amb ganes de viure-la.
- El millor de l’obra: el text i l’Àlex Casanovas i la Lloll Beltran.
- El pitjor de l’obra: en alguns moments, la il·luminació ens amaga els intèrprets, I és una llàstima.
