[usr 3,5 img=»03.png»]
Entendre el significat de Desig, escrita per Josep M. Benet i Jornet, no resulta fàcil perquè té una capa d’opacitat que costa de traspassar. L’ambigüitat amb que l’autor va escriure-la obre la porta a diferents lectures. Així doncs, no deu haver estat fàcil per Sílvia Munt dirigir-la ni interpretar-la a Laura Conejero, Carles Martinez, Raimon Molins i Anna Sahun. Els personatges són tan intensos que demanen d’un gran esforç interpretatiu.
Desig és una obra ambigua amb diferents lectures
Un dels nostres dramaturgs més reconeguts arreu del món, Josep M. Benet i Jornet, va escriure Desig el 1988. L’obra, guanyadora del premi crítica Serra d’Or, va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria del dramaturg i també en el teatre català. El 1991 es va estrenar al Teatre Romea amb Àngels Poch, Lluís Soler, Imma Colomer i Josep M. Pou sota la direcció de Sergi Belbel.
Han passat més de trenta anys per tornar-la a veure als escenaris. Ara sota la mirada de Silvia Munt que té experiència demostrada en la construcció de personatges femenins (Les noies de Mossbank Road o Les irresponsables que hem pogut veure fa poc a La Villarroel) i que reinterpreta l’obra amb valentia. Potser no és casual que s’hagi tardat tant a tornar- la a representar.
Desigs incofesables, tensió, solitud, avorriment… una barreja explosiva
Només començar l’obra ja ens adonem que som davant d’una olla a pressió que bull a foc lent però que sabem del cert que acabarà per esclatar. El tens diàleg inicial, àgil i amb frases curtes, silencis i veritats no dites entre Ella (Laura Conejero) i el Marit (Carles Martínez) a causa d’una misteriosa trucada de telèfon i la inquietant i reiterada presència d’un home que li fa senyals aturat a la carretera del supermercat, desperten i mantenen el nostre interès durant tota l’obra. Gairebé com si fos un thriller.
Qui truca per telèfon i no diu res? Qui és l’home de la carretera? De què es coneixen l’Home (Raimon Molins) i la Dona (Anna Sahun)? En tot moment tenim la sensació que desconeixem algun fet que ens dificulta entendre què passa.
Una posada en escena que s’adequa a l’obra
L’alternança entre diàlegs i monòlegs que introdueixen nous personatges, aporta ritme a l’obra i permet descobrir les pors i els desigs que s’amaguen darrere de cadascun d’ells. Així mateix, la disposició poc habitual de la sala gran del TNC, amb públic a dues bandes, dota l’obra de la intimitat que necessita. Com també ho fa el joc de llums que canvia de color i manté l’escenari gairebé a les fosques. Amb la mateixa penombra que habita l’ànima dels personatges de l’obra.
L’austeritat en la il·luminació també s’observa en l’escenografia. Tres grans taules de fusta, amb els bancs corresponents creen dos ambients. El de la casa als afores on El Marit i Ella passen els caps de setmana i el bar de l’autoservei del poble on coincideixen Ella i la Dona (Anna Sahun). No donar nom propi als personatges pot respondre a la voluntat de convertir-los en persones anònimes -insignificants – o ben al contrari, en arquetips universals.
Com va dir la directora del TCN, Carme Portaceli, a la roda de premsa “L’obra ens parla dels desigs tapats per una societat que marca uns patrons determinats per perpetuar el poder d’una societat”.
A més del desig sexual – que es fa extensiu a altres desigs inconfessables – les paraules d’Ella també expressen la profunda soledat que provoca l’aïllament. Ens preguntem, però, si aquest és un aïllament geogràfic – la casa és lluny del poble – o vital. La distància emocional entre el matrimoni és evident des del minut zero. Ja no hi ha amor sinó la comoditat – o incomoditat – que porten els anys de convivència. El pas del temps fa perdre el desig o l’accentua?
No se que tinc, m’avorreixo
Excel·lents interpretacions dels quatre protagonistes
Els quatre intèrprets fan una excel·lent actuació però destaca Laura Conejero per la pròpia naturalesa d’un personatge ple de contradiccions internes. Ella ha contingut els seus desigs més profunds i ha acumulat una ràbia – que projecta en el seu marit- i que esclata al final, amb un desenllaç que no ens esperàvem. El Marit entoma amb resignació les paraules punyents i els atacs de ràbia de la seva dona. És com si els dos personatges tinguessin diferents ritmes vitals, fet que provoca contínues discussions.
Els altres dos personatges actuen com a catalitzadors, afavorint que aflori el desig ocult d’Ella. La Dona (Anna Sahun) perquè ja ha passat pel mateix procés i l’Home (Raimon Molins) perquè la seva malaltia li permet dedicar-se només ajudar els altres.
En resum, Desig és una obra plena de clarobscurs, que amaga més del que ensenya i ens desconcerta amb allò que intuïm però no sabem. Amb uns personatges complexos que expressen la seva soledat i els desigs no acomplerts a través de la força i intensitat de les paraules de Benet i Jornet.
Les escoles fomenten l’amor pel teatre
Veure (viure) teatre és una experiència compartida. No només amb els intèrprets i l’obra sinó també amb qui ens acompanya al pati de butaques; en aquesta ocasió, alumnes d’institut. Des d’aquest espai vull expressar el meu agraïment a les escoles que transmeten el valor transformador del teatre als seus alumnes perquè obres com Desig – i moltes altres – els conviden a reflexionar i exercitar el pensament crític. Tan de bo, aquesta visita al TNC potenciï l’afició dels nostres joves per les arts escèniques i la cultura en general.
- El que més m’ha agradat. La bona construcció dels personatges principals. Les quatre interpretacions i, en especial, la de Laura Conejero.
- El que menys m’ha agradat: la sensació que hi ha part de la informació que no se’ns dona expressament.
